Formidable, vívid, film sobre la vida d’en Ian Curtis, líder del grup musical Joy Division –nom d’una casa de barrets que feia servir la Gestapo-. Basat en un text de la dona del cantant, Debbie Curtis, i amb una petita part de collita pròpia del director, que excel·leix en aquesta enlluernadora cinta (…)
Cases obreres, carrers grisos i depriments, un barri, pura i dura banlieu de Manchester. Un jove alt i prim, molt lligat al món de la música, que feineja en una oficina d’ocupació.
Que es marida jove i té, de seguit, un nadó.
Que admira al Davie Bowie, i als Sex Pistols.
Que es presenta com a voluntari per vocalista d’un grup que vol emprendre una nova orientació.
Que hi aporta liderat, i lletres de gruix, d’un gran alè poètic.
Que hi enraonen d’una quotidianitat adolescent en termes metafòrics o no i molt literaris.
Que pateix atacs d’epilèpsia que el deixen ko i cagat de por, el cap a punt de fer-li bum.
Que s’enamora d’una assessora de l’ambaixador belga a Londres.
Que té por de la seva salut, de la seva vida entre dues dones, en un grup famós, i que, que coi, tot hi va massa ràpid, sense control.
En una pel·lícula memorable per la seva concisió, laconisme, rodada en blanc i negre, extraordinàriament ben interpretada pel xicot que fa de Ian, en Sam Riley; i per un director debutant!, holandès ell.
Un film, sisplau, que no us en podeu estar de veure.
. Control. Dir. Anton Corbijn. 122 minuts. 2007.
BRAUN, memòries d’una fàbrica / BRAUN, memorias de una fábrica
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!