Wu Ming.cat

Quan a El Elefante Blanco sonava El reloj (no marques las horas…), els assistents sabien que la vetllada arribava a la fi. El bar del carrer Escudellers, en ple barri Gòtic, es desocupava amb la veu de Lucho Gatica. El mateix passava amb els veïns Sant Germain i La Macarena. “Odiàvem la cançó”, recorda un veterà periodista, assidu del lloc. Era la Barcelona gai dels anys setanta, la dels teatrets d’Ocaña i dels dibuixos de Nazario, però també la de les corredisses per fugir de les lecheras i la repressió franquista (…)

BRAUN, memòries d’una fàbrica / BRAUN, memorias de una fábrica