Wu Ming.cat

A l'esquerra, la CUP

22 de gener de 2008
18 comentaris

9-M: Sou rendició i derrota

(…)
Els polítics, ai, no canviaran mai. S’acosten les eleccions i vinga pensar en ells mateixos. Només. Enquestes encomanades sumen i resten diputats. Vet aquí la preocupació principal: veure quantes cadires escalfaran de més o de menys.  

Atès que el PP és el dimoni, i anar-hi a la contra a tothom engreixa, fot-li que és de Reus!. Aquí no importen els programes, ni les propostes.

I gairebé tothom vol un govern Zapatero. O sigui que tant és que voteu ERC, ICV-EUiA, CiU… els seus sufragis seran pel campió del super-estatut, de les macroinfrastructures, del poderós autogovern de què gaudim, pobre província sotmesa! 

Fixeu-vos, sinó, en les modestes peticions a canvi de vot: que si uns quilòmetres de carreteres més, que si el tren de Puigcerdà, que si les balances fiscals… peccata minuta. Els acords, prou que ho sabem, Madrid no els compleix. O sigui que n’obtindran, bons xicots, la meitat de la meitat, de la meitat. I encara gràcies. Ah, i quan Madrid-Zapatero els hi tombi l’estatut, què faran, pobrissons, què faran?!
 

Res, per tant, de sobiranismes, de concerts econòmics, de canvi social i nacional potent. Fuig, home, fuig, on vas a parar!, si això és el PSOE, sí, dona, el de Bono, Múgica, Guerra, Felipón… El de sempre, més espanyol i gairebé tant de dretes com l’Aznar.
 

És justament contra aquesta continuïtat mentidera i esclavitzadora, contra aquests pidolaires de pa sucat amb oli, contra aquests pocapenes milhomes… que demanem un vot coherent, ferm. De censura: el no vot. L’abstenció activa contra paranys i enganyaires. Contra la política de tots igual. Un no rotund a acotar el cap i a practicar la genuflexió… aquest és el nostre canvi.
 La resta, tota la resta, ja sabeu com va i com acaba. Renúncia i rendició. 

Nosaltres parlem clar: que us bombin: el nostre vot no que no el tindreu!

NO VOTIS, el 9-M

  1. Polítcament, NO VOTAR no serveix de res. En canvi, VOTAR EN BLANC, té repercussió en l’escrutini i, a més a més, es presta a fer una lectura política.  
    De nosaltres depèn que sigui interpretat com a una opció independentista de rebuig a la classe política.

  2. Les eleccions és la manifestació que compta i decideix i és deu votar sempre als partits i el que representen amb els seus estatuts amb més possibilitats reals de representar les idees de cadascú, amb independència de les polítiques conjunturals que prenguen les seves directives en un moment determinat.

    Un vot en blanc o l’abstenció significa en realitat deixar que els altres trien per nosaltres que ja ens va bé, independent del significat o sentit que cadascú li vullga donar.

    La direcció conjuntural que pren cada partit és canvia en un altre moment i amb el seus ambits interns corresponents des de la militància o la capacitat d’influècia política.

  3. La segon cosa millor per què n’és una precipitació cap el suïcidi politic i deixar encara més en blanc o amb l’aire el país.

    Només si la gent vota després té dret a exigir i reclamar als seus representants electes independentistes o nacionalistes. El que no vota no ho pot fer per què no hi són. 

    L’abstenció o el vot en blanc és just el volen els espanyolistes deixar els  catalans en blanc o en l’aire. Ja ho deia un patriòta espanyol, el deure d’un bon soldat no és suicidar-se per la seva pàtria, si no fer que l’enenmic es suïcide per la seva. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!