Wu Ming.cat

“Tantes vegades que ens sembla tocar el nostre destí amb la punta dels dits i veiem com s’esvaeix davant dels ulls… mentre ens recorda, en veu baixa, que allò que semblava el final és un impuls per seguir caminant. L’Anna va iniciar aquest viatge buscant alguna resposta per tal d’habitar de manera diferent un món que se’ns menja, en la seva acumulació de sons, d’imatges, de gestos” (…)

“Pel camí que va anar enregistrant, anava apareixent la terra; una terra que a mesura d’anar-se buidant s’ha mostrat més habitada que mai, habitada d’ella mateixa.

Dos anys després, aquelles imatges demanen una veu que en forma de text va donant sentit, des de la distància, a allò ja viscut; una veu que mira de trobar a cada pas, un nom per a cada cosa. Aquell viatge, el de La terra habitada, ha deixat les seves petjades. Ara, en forma de paraules dedicades al seu paisatge la podem reviure i seguir caminant”

Heus aquí un documental sobre Mongòlia. Paisatges, gent, natura. Sense veu en of. On només hi sents i ensumes l’herbam, la neu, el vent, la pluja, el bestiar, les persones. La veu narradora la trobes en subtítols.

Un film nou, diferent, amb el mínim d’intervenció artificial. On el protagonisme és dels protagonistes. Un film que ajuda a rumiar, a recollir-se. Una direcció ferma, subtil, plena de sensibilitat.

Excel·lent!

. La terra habitada. Dir. Anna Sanmartí. Estudi Playtime. 54 minuts. Barcelona. 2009. 

Salveu al soldat Carles Castellanos / Saving private Carles Castellanos

BRAUN, memòries d’una fàbrica / BRAUN, memorias de una fábrica

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!