Wu Ming.cat
A l'esquerra, la CUP
Salveu al soldat Carles Castellanos / Saving private Carles Castellanos
El general Carles Castellanos i Llorens, el PSAN-provisional, els IPC, l’AUP, l’MDT… si no encert, han demostrat sempre audàcia, tossuderia, fortalesa. Ara ho han tornat a fer palès amb la promoció d’una candidatura d’esquerra independentista a les Eleccions Catalanes de l’any vinent (…)
Alguns d’ells, varen fundar el PSAN, i l’escindiren en reclamar un partit més viu socialment, més actiu, el PSAN-p. Feren la unitat entre aquesta formació i un grup nord-català, i en sortí IPC. Políticament, foren els primers en implicar-se en una estratègia político-militar, i en alçar grups de solidaritat amb els presos, i en entendre que calia fer el salt i bastir un moviment de defensa de la terra unitari, i que, al caliu de la independència d’antics nacions a l’antiga Unió Soviètica, varen promoure l’AUA, i després l’AUP, i que amb la derrota reconstruïren el partit revolucionari, l’actual MDT…
Els més durs entre els durs. Possiblement els més llegits. Els més analítics. Tal vegada els més valents… era difícil que veient l’ocasió i la possibilitat d’un retoc important del mapa polític es conformessin amb una posició passiva, menfotista, de la CUP.
D’altra banda, amb les Europees passades, el sector contrari a la concurrència, abonà les llistes de l’II-SP.
El cas és que, i això ens sembla el més preocupant, pels partits –Endavant, l’MDT-, la CUP sembla més una opció tàctica que no estratègica; un infantó a qui tothom afirma estimar però al qual ningú de fa costat de totes totes… Esperem i desitgem que, finalment, més madurs i forjats, aquesta mena de coses no passin, i que tothom accepti la decisió majoritària tot defugint marrades o miratges.
En qualsevol cas, suposem que l’MDT ha polsat tecles i que la decisió del seu consell nacional de temptejar una candidatura deu tenir, imaginem, un suport inicial, embrionari, prou suficient…
Altrament, fora un gran ridícul llançar-se a una candidatura sense uns mínims territorials, socials, d’activistes, etcètera.
Des de la nostra irrisorietat políticomediàtica, això no obstant, combreguem en la conveniència de presentar a les eleccions una candidatura netament d’esquerres i independentista, i no deixar el camp lliure a una ERC descafeïnada i en crisi, i a un nou independentisme que no qüestiona el vigent model de societat.
Curt: modestament, i si la senyora MDT se’n surt, servidors de tots vostès abonarem la nova candidatura i en recomanarem el vot.
BRAUN, memòries d’una fàbrica / BRAUN, memorias de una fábrica
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Tirallonga de conceptes i interpretacions ben curioses:
que, finalment, més madurs i forjats, aquesta mena de coses no passin,
i que tothom accepti la decisió majoritària tot defugint marrades o
miratges“. Tothom inclou tothom?
Hi ha coses que semblen increïbles si no estiguessin escrites. Vatua el món!”
Sincerament tot plegat està molt bé si teniu ganes de no sortir de la marginalitat. Deixeu-vos d’histories puristes i deixeu fer a la gent que trepitja el carrer dia a dia, i que treballa des de la base. Si bé s’ha de valorar la feina feta fins ara per les mil i una formacions polítiques anteriors, és de bojos oposar-se a la CUP i menys amb aquestes maneres. Ja us apanyareu valtros i les vostres baralles de campanar.
¿Que no té prou feina l’independentisme a aconseguir el seu propòsit -que és, si no vaig equivocat, la independència de Catalunya-, que a damunt ha de qüestionar alhora “el vigent model de societat”? No heu sentit dir mai als avis que lo primer és lo primer? És que n’hi ha per flipar, nens… Si podeu explicar-vos més bé us ho agrairé, perquè de debò que no us entenc.