Mascançà

El bloc de Vilaweb Mollerussa

15 de febrer de 2015
0 comentaris

Serrat: per què encara no pots cantar en català??? (per Esteve Mestre)

La nit de Nadal, 24 de desembre de 2014, TVE-1 dedicà un programa en homenatge a Serrat, per commemorar els seus 50 anys de cantautor. En aquell programa va cantar un parell de cançons en català, acompanyat, una amb Pablo Alboran i la segona amb Estopa. El dia 26 de desembre, Serrat, encara era trending tòpic al tuiter, per gent que s’ esgargamellava insultant-lo a ell, als seus acompanyants i a TVE-1 per haver programat aquella actuació i deixar-lo(s) cantar en català.
El que passava no era nou. L’ any 1968, Serrat, que havia estat escollit per representar España al festival d’ Eurovisió, decidí que la seva cançó la cantaria en català –una llengua espanyola, afirmava- i es va armar la marimorena ja que molts espanyols es sentiren ferits i fou substituït per Massiel.
L’ any 1969, Serrat actuava en una sala de festes de Madrid, -on hi actuaven amb tota normalitat cantants italians, francesos, anglesos, russos… i el públic sempre s’ havia comportat educadament-, però durant la seva actuació, quan començà a cantar una cançó en català, part d’ aquest públic entès i cosmopolita es posà a cridar: “canta en español”!!!.
Un periodista que era a la sala escrivia el juliol de 1969 en una revista de Madrid, -i tradueixo – “ les reaccions dels qui creuen que el castellà és l’ únic idioma vàlid de España, no només per expressar-se en una manifestació artística o cultural, sinó que és l’ únic idioma ibèric, que representa a una cultura, una història, una idiosincràsia nacional. Malauradament aquest plantejament, excloent, empobridor, rigorosament ahistòric, sembla seguir vigent per cert número d’ espanyols per a qui l’ existència d’ aquestes cultures que s’ expressen en català, basc o gallec, al marge dels milions de persones que formen aquestes comunitats és un fet disgregador inventat per nacionalistes del segle XIX amb finalitats tèrboles i dissolvents. O un simple invent de les burgesies il·lustrades amb pretextos separatistes. (…) i acabava “Les actituds irracionals, integristes, falsament “patriòtiques” han de ser desterrades. Una part molt important del nostre futur depèn d’ això”. Juliol 1969, repeteixo.
Doncs bé a Serrat el 2014 a Madrid i d’ altres llocs d’ Espanya, a l’ igual que li passava fa 45 anys, quan comença a cantar en català, una part del públic li crida: “canta en español!”
Quina educació haurà rebut el públic actual –que no és el mateix del 1969- i amb una democràcia pel mig??? “Canta en español!!!”.
Res a fer. Marxem… “Me’n vaig a peu, el camí fa pujada // i a les vores hi ha flors” .

Esteve Mestre Roigé

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!