La fi de les idees dels Maragall

per Esteve Mestre i Roigé

Pascual Maragall aquest cap de setmana va  fer de pregoner a les Festes de Lleida. Maragall que ha estat President de la Generalitat i és president del PSC ja ha tancat les portes a l? intent de crear una Espanya asimètrica, federal, plurinacional…i ha posat els seus ulls cap a Europa i ha entonat l? Adéu a Espanya.
El seu avi, el poeta Joan Maragall (1860-1911), fou l? home de la família que va intentar obrir noves sendes amb una Espanya que el preocupava i que volia regenerar…
Fa cent anys el 5 de maig de 1908 publicava un article Visca Espanya ?del qual en llegireu un extracte- on llançava un missatge d? esperança a una ?altra? Espanya que creia que existia, però tan ell, com Cambó, Prat de la Riba, Macià, Companys, Roca, Pujol…i ara Maragall, han fracassat de manera ostensible. L? Espanya de la caverna, centralista, unitària i ?la del café para todos? és la que continua movent els fils d? aquest estat que ja no ens interessa.

Visca Espanya.!
?Ara serem nosaltres els primers en cridar-ho a tot aquell que se?ns acosti: així li demanarem el sant i senya. No com abans, que molts ens ho volien fer cridar com un inri, perquè Espanya volien dir ells.  Ara ho podem ensenyar lo que cridem; perquè ?visca Espanya? ja no és el crit tràgic, ja no és un ressò de la buidor, ja no és el símbol de les polítiques funestes; sinó que el nostre ?visca Espanya? vol dir que l? Espanya visca ?enteneu?-, que els pobles s? alcin i es moguin, que parlin, que facin per si mateixos, i es governin i governin; i Espanya ja no és un lloc comú de patrioterisme encobridor de tota mena de debilitats i concupiscències, sinó que Espanya és això que es mou  i s? alça i parla i planta cara als que fins ara han viscut de la seva mort aparent.?
(…).?Espanyols? Sí! més que vosaltres! Visca Espanya! Però com ha de viure Espanya? No pas arrossegant-se pels carrerons provincians del caciquisme; no pas agarrotada, com fins ara, en les lligams d? un uniformisme que és contrari a la seva naturalesa; no pas en la buidor de sentit dels partits vells ni en l? aire corromput d? un centralisme tancat a tota penetració de l? aura popular…sinó que ha de viure als quatre vents dels mars que la volten; ha de viure en la llibertat dels seus pobles; cadascú lliure en si, traient del terrer propi l?ànima pròpia, i de l? ànima pròpia el govern propi, per a refer tots junts una Espanya viva, governant-se lliurement per si mateixa. Així ha de viure Espanya. Visca Espanya. (…)?
I aleshores el poeta  preguntava a l? altra Espanya:
?I què fareu. Atiareu l? exèrcit contra nosaltres, contra Espanya? Visca Espanya! Quin exèrcit espanyol trobareu contra aquest crit??.
Aquestes idees mai s? han pogut portar a terme.

Doncs bé, Pascual Maragall que ha fet tots els possibles per portar a terme les idees del seu avi, dedicant-hi part de la seva vida,  ha pogut comprovar que aquestes han fracassat de manera estrepitosa.  I que ara l? espanyolisme ranci del segle XXI ha canviat l? exèrcit pels jutges que sembla que es volen passar pel forro la voluntat del poble de Catalunya. A un home d? idees com ell només li han deixat un camí obert: el camí d? Europa. I en el moment actual en que alguns dels ciutadans d? aquest país ens avergonyim de la poca talla dels nostres polítics, és bo escoltar la veu de Pascual Maragall.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *