Tots els indicis apunten que hi ha un canvi considerable en l’opinió internacional –també en l’àmbit diplomàtic– a favor de la independència de Catalunya. El món econòmic dels quatre continents té coll avall que aviat Europa disposarà d’un nou Estat i ja fa passos per situar-se en els espais clau, ja que sap molt bé que aquest tros de terra és un emplaçament important des del punt de vista geoestratègic i econòmic. Bona part dels empresaris catalans han acabat d’adonar-se que, sota el jou de l’Estat espanyol, hi perdran encara més bous i esquelles.
A les altes instàncies del poder polític espanyol, en canvi, es continua, de manera impertèrrita, amb la intransigència de sempre, incapaç d’oferir cap via alternativa. Al contrari, han accentuat fins a extrems delirants la recentralització de l’Estat i l’eliminació de les miserables competències autonòmiques. A l’altre pol, des del partit del govern català, superats els titubeigs i les marrades, sembla que es preparen a consciència perquè, un cop declarada la sobirania plena, el país pugui funcionar sense problemes. La cosmopolita Barcelona vol deixar, finalment, de ser ciutat de segona per convertir-se en capital europea i mundial, amb tots els ets i uts. Tot cau pel seu propi pes.
Al seu torn, la societat civil ha aconseguit multiplicar les iniciatives i encapçalar una acció col·lectiva plural, insòlita fins fa poc temps, d’abast transversal i suprapolític, que disposa del consens majoritari dels catalans i les catalanes. Entre les organitzacions que fa millor la feina hi ha l’Assemblea Nacional Catalana. El seu full de ruta és impecable. Les seves campanyes, encoratjadores. Les convocatòries que han preparat fins al 9 de novembre –sobretot la de l’Onze de Setembre a Barcelona– ens impel·leixen a implicar-nos activament en el pas més decisiu que farà el poble català des de 1714. El vent de la història ens ve a favor.
És hora de lliurar una gran batalla, no pas amb les armes, sinó amb les urnes. Amb allò que defineix la societat europea des dels orígens: la democràcia. No hem de tenir gens de por, ni hem d’arronsar-nos gens. Ens cal optimisme, entusiasme i molt de coratge per aconseguir, amb la màxima exigència ètica, la llibertat nacional i la plenitud de drets per construir un nou Estat modèlic i just políticament, socialment i culturalment. Cada dia sumem més, però hem de ser molts, molts, molts més encara, tants com sigui possible a favor de la independència. Als qui volen votar “no/no” o “sí/no”, als indecisos i als qui tenen por, hem de saber-los convèncer, amb arguments sòlids, que la resposta del “sí/sí” és la millor garantia de futur.
Francesc Foguet i Boreu
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!