Mascançà

Aquest diumenge passat convidat per Linyola per la Independència, vaig fer un breu parlament sobre l? independentisme, en l? acte de la penjada de l? estelada,  en que vaig començar dient que a punt de fer els 60 anys, allí hi representava als assistents ?grans?, però que tots els presents a l? acte,  tenim una història personal de com vam arribar a l? independentisme.

La meva, vaig dir, fou adonar-me als voltants dels 18 anys, que era un analfabet en la meva llengua ?com la major part de la població- i buscant els motius de com era possible, vaig trobar el remei a aquesta disbauxa…; la idea de l? independentisme s? hauria pogut convertir en romàntica, però des de que tenim aquesta pseudo-democràcia,-inicis dels 80?s- la nació catalana, la nostra llengua, els nostres signes d? identitat, s? han vist dia a dia, mes a mes, any darrera any, atacades, sense descans, i si afegim una espoliació econòmica esfereïdora, que cap país lliure permetria, fa, que la única via que tenim, per sortir-nos-en d? aquest cul de sac, sigui la independència. El què també sé, és que l? estat espanyol mai ens  deixarà anar voluntàriament, ja que és lògic que vulgui conservar els seus privilegis i la seva xocolata del lloro, i de fet, ja ens està fent una guerra -en secret- i mou tots els fils al seu abast…, per desestabilitzar el govern i el país, amb velles fórmules com el lerrouxisme i econòmiques…, però, per molts de la meva generació, ja no hi ha tornada enrere i volem viure en un nou estat sobirà.

A Linyola, també les generacions joves, en els darrers decennis s? han incorporat a aquest moviment del poble català; alguns d? ells, començaren en grups com els Maulets o L? Espenta, però per mi, la visualització d? aquesta nova generació es va fer realitat, quan l? 11 de setembre de 2004, es va pintar a l? entrada del poble el CAT, que tant de nom i renom donà a la nostra vila, i quan per obres fou destruït el primer, fou substituït en un altre indret del poble, a la fi de l? any 2007, per un nou Cat i una nova estelada.

El mateix moviment vital que vivia Linyola, el vivia la societat catalana, i l? espurna del referèndum d? Arenys de Munt (setembre 2009) es va traslladar a gairebé tots els pobles de la geografia catalana. I des d? aleshores l? onada s? ha convertit en imparable;  la formació de l?ANC i la manifestació de l? 11 de setembre de 2012, ha fet visualitzar a tot el món, la voluntat dels catalans d? independitzar-nos; un procés, que institucionalment, havia començat amb la creació el desembre de 2011 de l? Associació de Municipis Independentistes, integrada avui, per 663 municipis, 36 consells comarcals, diputacions i ens, i dels quals, 196 municipis, han donat un pas endavant i s? han declarat sobiranistes.

I en aquestes, estem, empenyent el carro i treballant per a què, el dia que es faci el referèndum, el poble català guanyi. He dit.