Mascançà

El bloc de Vilaweb Mollerussa

4 de març de 2013
0 comentaris

Reformem el món local, sí, però des de Catalunya (per Marc Solsona)

Per Marc Solsona Aixalà, alcalde de Mollerussa i diputat de CiU al Congrés esapnyol
10 raons del perquè estic en contra de la reforma del món local que proposa el Ministre Montoro: 
1. Perquè la Generalitat de Catalunya té competències plenes en el món local i, per tant, aquest avantprojecte de llei NO pot ser d’aplicació a Catalunya ja que vulnera el marc competencial català. Aquesta competència no va ser ni retallada ni  amputada pel Tribunal constitucional caduc en la seva sentència del 2009.
2. Assenyala culpables ja que apunta  tots els  ajuntaments com a principals responsables del dèficit públic de l’Estat i només són alguns els que s’han passat en la despesa.  Només una dada:  l’Ajuntament de Madrid  té més deute que tots els 947 municipis de Catalunya junts, inclòs el de Barcelona. Si el món local és un problema, que parlin amb Madrid i que no ens hi posin a nosaltres.
3. Ataca la democràcia ja que anul·la la capacitat de decisió dels  ajuntaments i, per tant, la capacitat de decisió dels ciutadans i ciutadanes de cada municipi. És l’antítesi del  camí cap a una democràcia més participativa. Cal fer esment al fet que l’únic que voten de manera directa els ciutadans són, precisament, els seus representants municipals. 
4. Mostra desconeixença del territori Volen sacrificar els petits municipis de  menys de 5.000 habitants, ja que es fixa, per llei, la possibilitat d’eliminar-los (perdre el nom i la realitat jurídica) si no compleixen uns paràmetres exclusivament de costos.  A Catalunya, el 77’8% dels municipis tenen de menys de 5.000 habitants, és a dir , dels 947 municipis catalans, 737 tenen aquestes característiques.
5. Retalla la capacitat de decidir al voler imposar un nou marc competencial per als municipis de menys de 20.000 habitants. Aquests representen el 93’34% del nostre país i és que només 63 dels 947 municipis catalans  tenen més de 20.000 habitants. A les terres de Lleida, tant sols la capital supera aquesta xifra. Això vol dir que 230 municipis lleidatans corren el perill que se’ls modifiqui el marc competencial i es converteixin en simples oficines administratives sense autonomia de decisió ni cap responsabilitat o, en el pitjor dels casos, de desaparèixer. 
6. Amenaça serveis i identitat municipal perquè, al modificar el marc competencial, posa en risc la inversió i el foment de la cultura pròpia, l’educació, l’esport, el lleure, l’ajut social, les polítiques de serveis a les persones… També posa en qüestió la supervivència de serveis públics com escoles bressol, escoles de música, piscines cobertes, programes de foment de l’ocupació, formació, promoció econòmica… El que s’hauria de fer és reformar el model de finançament de les corporacions locals amb la finalitat de tenir suficient autonomia financera per a exercir les seves competències.
7. Oculta intencions  ja que és una cortina de fum populista, perillosa i demagoga. Sota l’excusa de la crisi, les duplicitats i els sous dels càrrecs electes locals, s’amaga una voluntat recentralitzadora de recuperació competencial per enfortir l’Estat i debilitar els municipis i les CCAA.
8. Anem enrere al reforçar el paper de les diputacions, carregant-se el principi de “proximitat” que exercim els municipis. No es té en compte la realitat territorial catalana ni el paper dels consells comarcals.
9. Esdevé una intervenció pura i dura ja que es dóna major protagonisme als secretaris i interventors municipals. Aquests hauran de fer complir un centre de cost municipal sense tenir en compte cap altra funció ni finalitat. Ciutats grises, sense valor afegit, adormides, sense poder ajudar a la societat civil, entitats,  clubs esportius… Control sí, intervenció i fiscalització No. 
10. La gestió municipal equival a gestió de persones i, per això, cal mostrar un rebuig frontal i sense matisos a aquest avantprojecte de llei. Racionalitzar, revisar, replantejar i reinventar són conceptes que fa temps que des del món local de Catalunya ja estem aplicant. No neguem que tot és pot fer millor, que tot pot ser més eficient i sostenible, però tampoc no podem oblidar que la gestió municipal és, sobretot, una gestió de ciutadania, de persones. No podem desnaturalitzar i deshumanitzar la funció social que exerceix dia rere dia el món local. Si perdem humanitat no serem millors ni segurament, tampoc, els quadraran sempre el números. 
Fermesa i convicció: defensar el món local és defensar la nostra gent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!