p { margin-bottom: 0.21cm; }
per Esteve Mestre i Roigé.
Anem
a celebrar la Diada Nacional de Catalunya i com sempre amb una nova
polèmica, aquest cop per l’ amenaça a l’ ensenyament en català
i és per recordar, rememorar les accions de dos herois de la guerra
de Successió: els germans Desvalls del Poal.
Tant
l’ Antoni Desvalls, (1666-1724) com a Manuel Desvalls (1674-1774),
havien nascut al Poal, eren militars –capitans els dos- i quan
Catalunya s’alçà contra els Borbons, l’ any 1705, els Desvalls
alçaren a tot els jovent de la Plana de Lleida, conqueriren Balaguer
i Lleida i arribaren fins a Montsó.
L’
any 1706, Felip V es va presentar al Principat amb un exèrcit de
30.000 homes, els Desvalls i els seus voluntaris de la Plana,
entraren a Barcelona i la defensaren fins a la seva victòria total
sobre l’ enemic.
El
1709 a Manel Desvalls l’ anomenaven cap de Cardona i el 1713, quan
els catalans es quedaren sols davant uns exèrcits –espanyols i
francesos- que no podien vèncer, decidiren resistir i s’ anomenà
a Antoni Desvalls i de Vergós, general en cap de les tropes del
Principat de Catalunya. Des de juliol de 1713 fins a setembre de
1714, es va moure per tot el Principat, essent la persona més
buscada i perseguida per tots els regiments enemics a qui va causar
nombroses pèrdues, però també li tocà veure com els pobles que l’
acollien eren cremats, i molts dels seus habitants passats a ganivet
i penjats, i familiars dels seus soldats, presos o executats, en la
política de “terra cremada” que practicaren els enemics de
Catalunya. Quan va caure Barcelona l’ 11 de setembre, l’Antoni es
va refugiar a Cardona, l’ única fortalesa que havia resistit a l’
enemic i que es va rendir el 18 de setembre de 1714. Tots dos germans
–a qui es va segrestar tots els seus béns- marxaren a l’ exili
on hi moririen.
Es
fa estrany que en els nomenclàtors dels pobles de la Plana de
Lleida, no tinguin dedicats algun dels seus carrers a un dels
defensors de les llibertats catalanes més insignes que mai hem
tingut: Antoni Desvalls i de Vergós. Per cert, en una carta seva
–escrita en castellà- del 19 de maig de 1714, deia: D. Antonio
Desvalls y de Vergòs, marquès del Poal, coronel de cavalleria,
comandant de les fronteres de Catalunya i President de la Junta de
Guerra del Principat…”Siendo
la presente guerra empezada en la defensa de nuestros privilegios y
costumbres, que por la emulación castellana, ira y rancor que
conservan desde antiguo a la Corona de Aragón y con particularidad a
este Principado…”
Parlem de 1714, però al 2011, no us/ens sona encara la cançó? Fins
quan?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!