per Ramon Maria Guiu
Hores d’ara, ja tenim
tots els ingredients a l’olla del referèndum estatutari; és
una mena d’escudella barrejada que està fent xup-xup. Hi ha
de tot: carn, verdura i la mica de sal i pebre necessaris que han
anat afegint els diferents cuiners que la confeccionen. Alguns han
tirat el seu component de manera decidida, altres mig “d’amagatotis”,
però al cap i a la fi, tothom ha fet el seu paper; ara només
resta veure què en diuen els comensals.
Hi ha el que necessita
que el plat sigui a taula, no és exactament com voldria però
pensa que sense menjar difícilment es por anar endavant; altre
no vol menjar de cap manera si no hi ha el que creu que hi ha
d’haver-hi tot dient que l’escudella és aigualida; hi ha
també el que tant li’n fot; finalment, i em temo que són
majoria, aquell que ja n’està tip de tant esperar el que es
cuina i el que vol es menjar d’una vegada i passar a una altra
cosa.
Com pot veure, amable
lector, això de la gastronomia és prou intricat; encara
que les matèries primeres siguin d’una bona qualitat, que
els estris siguin els adients i que la cuina sigui neta com una
patena, ui! això de la patena se m’ha escapat, difícilment
es pot acontentar a tothom.
I per acabar-ho de
rematar, i aquesta és la qüestió més
dificultosa, el que està passant és que els cuiners no
s’acaben d’entendre entre ells; és a dir, que al xef de la
cuina no li fan cas ni els seus ajudants i així, no és
estrany que no es lligui la maionesa, es desinfli el “soufflé”
i que els cuiners surtin a saludar el públic bruts i
enfarinats fins dalt, després d’atonyinar-se. Anem bé!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!