per Ramon M Guiu
És la millor
manera de definir la presa de possessió dels nous consellers
el passat divendres 21 d’abril, al Saló Sant Jordi de Palau
de la Generalitat.
Per una banda, els
comentaris d’emprenyament dels socis minoritaris del tripartit; per
l’altra, la resignació dels socis majoritaris. Cares
llargues, absències notòries, ambient enrarit, molt
mala maror.
I és que la
remodelació del govern, que per fi ha pogut fer el president,
no ha deixat indiferent a cap dels socis del Govern i hem diu la
tendrella, que en comptes de tancar la crisi el tripartit s’ha
enfonsat en la crisi permanent que, com un etern “mal de Sant
Vito”, s’ha incrustat en el Palau de la Generalitat.
L’exemple el tenim en
el fet que quan encara no havien passat 24 hores de la presa de
possessió, el flamant conseller de Governació Sr.
Vendrell, ja s’ha embrancat en una discussió, gens banal,
amb el president del PSC Sr. Montilla, referent al paper dels
socialistes en la redacció del projecte de nou estatut català.
De fet, s’han
conjuminat una pila d’interpretacions d’aquesta remodelació
i de les seves conseqüències, però, ai las!, em fa
l’efecte que tot plegat només haurà estat una gran
moguda que no resoldrà el problema de les contínues
fuites que tenen les canonades tripartítiques que condueixen
la cohesió i la unitat d’acció del govern.
Tenim, tots plegats, la
crisi inflamada de manera permanent i, ni amb loció de
calamina podem calmar aquest etern estat de nervis. I, ja està!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!