Treballant la sostenibilitat

Els darrers mesos hem pogut llegir i escoltar opinions de professionals qualificats en contra de les modificacions que vol introduir el govern en la Llei de Costes. No falten motius per oposar-se a aquesta reforma perquè, segons l’avantprojecte que s’està tramitant, sembla més una reforma encaminada a acabar amb la protecció dels elements naturals, que a corregir les deficiències de la llei actual o a protegir les costes i els ecosistemes litorals de la forta pressió que suporten i les conseqüències del canvi climàtic que ja es comença a notar. Lluny d’aquestes preocupacions, l’alcaldessa d’Elx ha mostrat en diverses ocasions el seu entusiasme per aquesta reforma que, segons diu, tants avantatges i beneficis portarà al nostre municipi.

Vaja per davant que en la meua opinió s’ha de trobar una solució per als afectats per la delimitació d’Arenals del Sol. Ja ho vaig manifestar així el 1988 amb motiu de l’aprovació de la llei actual, demanant una indemnització per aquests veïns que havien comprat vivendes legalment amb llicència de l’Ajuntament d’Elx. És evident que aquestes cases de primera línia estan contribuint a la destrucció de la platja, però els seus propietaris no són responsables i, en conseqüència, no se’ls pot fer pagar per això. Per tant, considere que l’Ajuntament d’Elx, que creà el problema concedint llicències que mai havia d’haver concedit, està obligat a ajudar els veïns a trobar una solució.

Però la reforma de la llei que ara es planteja, contràriament al que manifesta l’alcaldessa, no resol el problema. Tan sols pal·lia el greuge a que estan sotmesos els veïns afectats, allargant la concessió de 30 a 75 anys i permetent la seua venda. Però segueix sent una concessió, no una propietat plena. I, a més, s’oblida el legislador d’introduir mesures correctores del retrocés de la platja originat, entre d’altres, per la presència dels edificis de primera línia. Per tant, els problemes –socials i ecològics- segueixen existint.

Aleshores, de què s’alegra tant l’alcaldessa d’Elx? Probablement siga per altres aspectes de la reforma de la llei. Com, per exemple, els que exclouen de la protecció “els terrenys inundats artificial i controladament”. O els que limiten la protecció només a “les dunes que tenen un origen natural” … “fins el límit que resulte necessari per a garantir la viabilitat de la platja i la defensa de la costa”. O pels que permeten la construcció d’urbanitzacions amb canals com la que es pretenia construir en el seu dia al Clot de Galvany.

Amb aquestes modificacions en la llei marc estatal, tan sols calen petits canvis en la legislació autonòmica i el PGOU per poder urbanitzar les salines de Santa Pola o el Clot de Galvany i el Carabassí. Tan sols cal modificar el PGOU per urbanitzar bona part de les dunes de La Marina, el Rebollo i el Pinet. I és precisament en aquest context on cal emmarcar el interès manifestat també en diverses ocasions per Alonso, en relació a la construcció d’un hotel al Pinet, dins del perímetre de protecció del Parc Natural de les Salines; seguint el model d’urbanisme a la carta que sembla ser l’estendard de la seua acció de govern. Res te a veure aquest hotel amb el d’Arenals i res justifica la seua construcció més que afavorir els interessos d’un determinat propietari i servir de punta de llança per a entrar a sac amb la resta.

Són de sobra conegudes les barbaritats urbanístiques comeses per alguns governants arreu del país. També coneixem casos de manipulació dels sentiments de col·lectius de ciutadans angoixats per un problema, com ara els afectats d’Arenals del Sol, per a utilitzar-los com a cortina de fum per a tapar interessos poc confessables. En què ha quedat, per exemple, el “agua para todos”? Per què no fan ara els nostres governants els transvasaments que demanaven quan eren a l’oposició? A algú se li escapa que l’Eurovegas, que tant celebren alguns, acabarà “bevent-se” l’aigua del Tajo que, segons deien, s’havia de transvasar per assegurar la supervivència de la nostra agricultura?

Els ciutadans estem pagant, i seguirem pagant durant molt de temps, els plats trencats d’una crisi que ha estat generada per modificacions legislatives introduïdes, amb molta alegria, pels governs de José María Aznar. Ara, el nou govern torna a transitar per la senda dels despropòsits. Fins quan anem a consentir aquesta estafa? Tenim a la nostra ma la possibilitat d’aturar-los, desemmascarant-los el joc i no deixant-nos enganyar per aquells que volen apropiar-se del patrimoni natural que és de tots per enriquiment d’uns pocs. És hora de plantar-nos i dir prou.