Treballant la sostenibilitat

Un altre món és possible si ens impliquem i lluitem per ell. El bloc d'en Vicent Sansano.

3 de desembre de 2017
0 comentaris

Una llei per al palmerar del segle XXI

Commemorem el XVIIé aniversari de la declaració del Palmerar d’Elx com a Patrimoni de la Humanitat, en ple procés de tramitació legislativa de la nova Llei del Palmerar; el projecte de la qual va ser remès a la Generalitat, pel Patronat del Palmerar, en la reunió celebrada el passat 20 de juny. Una llei de la que s’espera que serveixa per a protegir, de manera eficient, els valors reconeguts per la UNESCO; i que serveixa també per a millorar la gestió i la promoció del palmerar; així com per a fomentar el seu ús públic i per a regular la participació de la ciutadania en la seua gestió i promoció.

El palmerar és un element cultural i paisatgístic molt apreciat per la ciutadania, que ha reivindicat la seua protecció des de que començà a entrar en crisi, fa ja més de cent anys. Des d’aleshores, s’han introduït mesures de protecció diverses, per tractar de frenar, o corregir, les greus agressions i les amenaces que ha patit. Han estat sempre mesures parcials, que s’han orientat més a protegir els aspectes monumentals, que a protegir els elements que li donen sentit i permeten la seua continuïtat en el temps. Estes mesures protectores però, han anat variant al llarg dels anys, segons ha anat evolucionant també, la percepció col·lectiva del que representa el palmerar.

Al segle XXI, el palmerar ha deixat de tindre la funció agrícola que ha tingut en el passat; i, en bona part, ha quedat envoltat per la ciutat; la qual cosa, ha desvirtuat la seua essència com espai agrícola. Per este motiu, el primer objectiu de la nova llei, és assegurar l’efectiva recuperació i la posada en valor dels elements que fan possible la seua pervivència biològica i la preservació dels seus valors culturals. Calia, per tant, definir de forma precisa l’objecte tutelat, ampliant el text de la llei vigent, per tal d’adaptar-lo als valors reconeguts per la UNESCO. D’eixa manera, queden incorporats a la protecció normativa, els elements que en realitat configuren el palmerar; superant la idea de la palmera com únic element digne de tutela.

Per assegurar que esta funció de tutela siga efectiva, l’equip redactor de la proposta ha posat molta cura en detectar els errors comesos en el passat; i ha proposat que la nova llei estableixa que els horts de palmeres són sòl rural, amb independència de la seua classificació i qualificació urbanística. D’eixa manera, se trenca amb la dinàmica d’instal·lar als horts, dotacions urbanístiques com jardins, col·legis, pistes esportives, vivendes, etc., que tant de mal han fet al palmerar. A més, a través dels instruments que preveu la llei, s’estimula l’ús agrícola dels horts, mitjançant la figura dels horts urbans o altres activitats de conreu; buscant així un model que done continuïtat al que realment constitueix l’essència del nostre patrimoni.

Al mateix temps però, cal donar al palmerar un ús social, compatible amb la preservació dels seus valors; de manera que la ciutadania se beneficie, d’este espai d’alt interès paisatgístic i ambiental, que ara ha esdevingut un espai central a la ciutat. Per això, a més de l’activitat agrícola esmentada, el palmerar ha de complir la funció de ser un espai d’oci que els ciutadans puguen fer servir per activitats culturals, esportives, recreatives, etc.; degudament ordenades i acotades. Estos i altres usos, com el turístic, permesos en la nova llei, han de possibilitar que el palmerar siga un element viu que torne a generar beneficis socials i econòmics per a la ciutat.

La gestió del palmerar és, probablement, la qüestió que més preocupa a la ciutadania ara mateix. Per a fer front a això, la llei preveu una sèrie d’instruments de planificació i de gestió que constitueixen el Pla Director del Palmerar. Este, és concebut com un pla estratègic en el qual s’inscriuen totes les accions a desplegar sobre el palmerar, segons criteris de sostenibilitat i de preservació dels seus valors. A més, se modifiquen els òrgans de gestió del palmerar; centrant les competències fonamentals en la Junta Gestora, per tal de donar major operativitat i eficiència a la gestió.

Finalment, la nova llei vol regular i millorar la participació i la implicació de la ciutadania en la gestió i en l’ús del palmerar. Esta voluntat se posa de manifest al llarg de tot el procés d’elaboració de la llei; des de l’elaboració del projecte de llei que ara se tramita, fins el procés de consulta de les darreres setmanes, i el posterior procés de presentació d’al·legacions. A més, la llei preveu la participació ciutadana en els òrgans de gestió; tant en la Junta Gestora, com en el Patronat del Palmerar; i preveu també que el Patronat aprove, anualment, una memòria de responsabilitat social, que ha de servir com a instrument per a tindre una interlocució transparent amb la ciutadania.

Una llei en definitiva que, a més de protegir els valors patrimonials, ha de fer possible l’ús social i econòmic del palmerar, com un gran espai protegit de la pressió urbanística i ben gestionat, que s’ha d’integrar en la infraestructura verda de la ciutat; juntament amb llit del Vinalopó, les serres i barrancs del nord del terme municipal i els diferents parcs i paratges naturals d’aquest. Tot plegat, ha de jugar un paper de primer ordre en la lluita front al canvi climàtic; i, ha de constituir també, un important suport de cara a la consecució de la capitalitat verda europea l’any 2030 i un segell de qualitat per a la ciutat del segle XXI.

(Signe aquesta entrada conjuntament amb el meu amic Pau Ferrando, amb qui vaig participar en la comissió redactora de l’esborrany de la llei que ara se tramita a les Corts Valencianes)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!