Treballant la sostenibilitat

En contra del que se sol pensar, quan diem que el Palmerar d’Elx és Patrimoni de la Humanitat no ens estem referint sols a les palmeres. El que la UNESCO reconeix com a Patrimoni de la Humanitat són els horts de palmeres d’Elx, amb les seues infraestructures i la cultura agrària lligada a la seua explotació. Potser que en este error conceptual trobem la base real de la desafortunada gestió del palmerar que veiem cada dia.

El que reconeix la declaració de la UNESCO com a bé objecte de protecció, són tota una sèrie d’elements físics i d’altres immaterials que constitueixen la cultura dels horts de palmeres d’Elx. Entre els primers cal destacar els horts pròpiament dits, la seua estructura característica de bancals, marges, files de palmeres, etc.;  la xarxa de camins i sèquies de rec, les construccions típiques dels horts lligades a la seua explotació, les tanques d’aquests, les eïnes que se fan servir, com sevails, sarandes, corbellots, etc. Els segons, els immaterials, són el que s’anomena el saber fer dels professionals que treballen els horts. Això inclou tant els treballs de la palmera i el conreu dels horts, com els treballs de la recol·lecció i manipulació dels dàtils i l’artesania de la palma.

És a dir que no sols se protegeixen les palmeres, sinó tot un ecosistema d’agricultura d’oasi en el que les palmeres són un element fonamental gràcies la seua resistència a l’aigua salobre disponible i gràcies també al microclima que generen degut a la seua disposició al voltant dels bancals. Però tan fonamentals com les palmeres són les sèquies de rec que donen vida als horts. La Sèquia Major en la marge esquerra del Vinalopó i la Sèquia de Marxena en la marge dreta; que aporten aigües de manera continuada, si més no, des de l’Edat Mitjana. Per això, també les sèquies formen part del Patrimoni de la Humanitat i, a l’igual que el palmerar, travessen una delicada situació que se posa de manifest en l’estat d’algunes infraestructures hidràuliques que necessiten operacions de manteniment importants que no admeten demora.

La més urgent i també la més complexa és, probablement, la que afecta a la pròpia paret del pantà d’Elx. Per tractar de donar-li solució, se va signar un conveni en 2004 entre l’Ajuntament i la Comunitat de la Sèquia Major, per a la rehabilitació de la presa i la restauració ecològica i paisatgística de l’entorn. Mitjançant este conveni, la Sèquia Major cedia a l’Ajuntament l’ús i gaudi del Pantà d’Elx, amb les seues instal·lacions i terrenys annexos per un termini de 30 anys prorrogables. Tot això a canvi de que aquest escometera les obres necessàries per a la funcionalitat de la presa i per al compliment de la normativa vigent.  Però han passat els anys i tot i que en 2006 i anys posteriors se feren algunes d’estes obres, l’Ajuntament no sols no està complint este conveni, sinó que, a més, des de maig de 2011 ha tallat tot tipus d’ajudes a esta comunitat. Des d’eixa data tampoc aporta cap ajuda la Generalitat ni la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, tot i que el Pantà d’Elx és un Bé d’Interès Cultural (BIC).

D’altra banda, és especialment significatiu el cas d’una avaria existent en un ramal de la Sèquia de Marxena que impedeix el rec de 3 horts de propietat municipal situats en la marge dreta del riu i que, per este motiu, no s’han regat des del 2010. Malgrat les denuncies que s’han fet al llarg de la legislatura, l’Ajuntament d’Elx no ha mostrat cap interès per restablir el rec tradicional a estos horts. Han arribat, fins i tot, a regar un d’estos horts amb aigua potable portada en camions cisterna. També han proposat regar els horts amb aigua de Recs de Llevant. Qualsevol cosa abans que ajudar a restaurar la sèquia per a recuperar un dret de rec i un patrimoni històrics.

Tot plegat és un exemple més de la pèssima gestió del palmerar, i de la ciutat, que fa l’equip de Mercedes Alonso. Per això, quan se parla de que tenim que fer alguna cosa front a la plaga del morrut que afecta greument al palmerar, dic que si. Que tenim que fer alguna cosa perquè l’amenaça del morrut és molt greu. Però que més greu és encara la plaga de la mala gestió, que és responsable tant de no fer res efectiu contra el morrut, com d’arruïnar el palmerar amb el seu menyspreu a la cultura dels horts de palmeres d’Elx i als elements que la fan possible.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!