Una hora i dinou minuts després de l’hora prevista per eixir, finalment l’autobús es trenca. Parem a l’àrea de servei del Garraf i la conductora marxa espitada del vehicle sense donar explicacions. Cadascú que s’apanye. Uns quants viatgers la increpen en veu alta preguntant si hem d’endevinar el què passa, però ella corre a refugiar-se a darrere d’uns altres autobusos. Deduïm que hem de pujar en un d’ells i, en un exercici perfecte d’autodeterminació, els viatgers carreguem les maletes i pugem de forma excessivament ordenada a l’únic autobús que té el motor engegat.
suposem que ens portrà tarragona.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!