El rellotge de l’estació de València diu que han passat trenta-un minuts de les dues. Per fi hi hem arribat. El bitllet afirma que havíem d’arribar a la una. Així que me’n vaig a reclamar que em tornen els diners. El revisor ja m’ha avisat que no me’ls tornaran, però per intentar-ho, que no quede. En la darrera corba abans d’entrar a l’estació, la megafonia ha anunciat que entràvem a València, i el passatge, supose que irònicament, ha trencat a aplaudir. Per si de cas algú es feia la il·lusió, el tren s’ha aturat mentre la gent aplaudia. No es pot ser tan mesell.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!