NOVA ADREÇA DEL MEU BLOC
Nova adreça del meu bloc = www.quaderndeterramar.blogspot.com
Nova adreça del meu bloc = www.quaderndeterramar.blogspot.com
Un poema per al 8 de març i pels altres 364 dies de l’anyJo, també, com vosaltres, de negre,fosca de pell i d’ànima,cansada al cap del diai silenciosa, sense dirquan gairebé no sento.Com vosaltres, quan mireud’una vorera a l’altra sense veure’m perquè passem per voreres diferents.Si l’atzar hagués canviat papersseria al costat vostre, a la
Passeig a la tardor Dues dones passegen solitàries amatens al silenci de les tombes. Somnis de pedra fugen entre molsa i esquerdes els secrets revelats entre murmuris. Vine, retorna a la gran avinguda que ens espera en la calma de les hores que habiten els clarobscurs de la llum presonera. I, ¿on aneu, vosaltres,
A requeriment de l’equip directiu de l’Escola hi he anat acompanyada del doctor Robert, una de les figures més emblemàtiques de Sitges i una personalitat de primer rang en la medicina i en la política catalanes del segle dinou. Fa uns anys que l’Escola d’Adults de Sitges manté un programa que, amb el títol
Fa tot just vuit dies que el rei Jaume I ha complert vuit-cents anys. Jaume I (Montpeller, 1208 – València, 1276) és el rei mític per excel.lència de Catalunya i dels Països Catalans. El sobrenom de Conqueridor no li ve pas gran perquè va ser precisament ell qui va forjar i acomplir l’origen dels Països
En ple Carnaval, la poeta Montserrat Abelló celebra noranta anys esplèndids envoltada d’amics, lectors i admiradors de totes les edats i condicions.Carnaval és temps de màscares, que és el mateix que dir temps de transformacions. Joan Brossa, admirador i èmul d’en Frègoli, ens explicaria fins a quin punt la disfressa canvia la personalitat, i fins
Des del desembre de 2007 fins el febrer d’enguany l’Espai Betúlia presenta l’exposició gràfica i poètica titulada La pell de la pell, produïda per la Fundació Lluís Carulla amb la col.laboració de la Fundació J.V.Foix i l’Associació Joan Ponç, que mostra els aiguaforts de Joan Ponç i el text que J.V. Foix va escriure per
Darrere el seu posat d’home tranquil, gairebé impassible, Joaquim Budesca viu immers en un neguit silenciós i incessant per treballar i per avançar des d’una trajectòria que, al cap d’unes quantes dècades d’acompliment, ha acumulat ofici, experiència i l’assoliment d’un llenguatge artístic personal i en contínua evolució. L’exposició monogràfica que, des de mitjans del passat
Elegant, polit, impecablement editat, rebo el discus d’ingrés a l’Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi pronunciat per Daniel Giralt-Miracle el passat més d’octubre de 2007. L’acompanya una carta igualment elegant, polida, impecable i cordial que és un prodigi de composició gràfica. Com si l’amic i autor del llibre volgués reblar la importància del
– Voldria un trosset de cel… – ¿Amb estrelles o sense? – Amb estrelles, per descomptat! – Quants metres en vol? – Amb un parell de metres ja faig. I després doni’m aquest paper de fer muntanyes que diu que queda molt bé. I una estrella amb cua. Escolto la conversa en una parada de
Una de les coses més remarcables d’aquest desembre ha estat la del retrobament amb un paisatge conegut, com és el del Parc de la Ciutadella. Un paisatge barceloní cent per cent, simbòlic pel que fa a la història de la ciutat i la del país, apreciat relativament per la ciutadania i escassament pel consistori del
Jordi Sarsanedas va confessar públicament que escriure és una manera de viure, i és cert. És l’escriptura que salva del silenci i de l’oblit. Alguna cosa queda, oi, al fons del got. No estic pas trist si et recordes de mi. Jordi Sarsanedas. Silencis, respostes, variacions (2005) Jordi Sarsanedas va confessar públicament que escriure és
Doctor en Filologia Catalana, i Secretari General de l’IEC durant el llarg periode entre 1942 i 1989, Ramon Aramon i Serra compleix el centenari del seu naixement el mateix any que l’Institut d’Estudis Catalans, com si d’una premonició s’hagués tractat. Amb aquest motiu, el novembre d’enguany s’han organitzat tres jornades acadèmiques en les que Jordi Carbonell,
El poeta ha confessat que tenia una norma, que era la de no desaprofitar cap ocasió per a escriure un poema. Fins i tot en les ocasions que ha tingut al davant terminis per a enllestir llibres: si ha intuït el poema n’ha aprofitat l’avinentesa. Després, ha acabat el llibre, i potser n’ha escrit un altre. Aquesta
Dilluns al vespre, carrer de Sant Alonso de Palma de Mallorca. Vora les immediacions el convent de Santa Clara ja ha tancat el portal del carrer. Queden pocs jardins a les cases del carrer de Sant Alonso, perquè l’imperatiu urbanístic acaba escapçant l’ordre antic dels carrers i de les cases. Encara existeix l’espai que a principis