Un poema per al 8 de març i pels altres 364 dies de l’any
Jo, també, com vosaltres, de negre,
fosca de pell i d’ànima,
cansada al cap del dia
i silenciosa, sense dir
quan gairebé no sento.
Com vosaltres, quan mireu
d’una vorera a l’altra sense veure’m
perquè passem per voreres diferents.
Si l’atzar hagués canviat papers
seria al costat vostre,
a la vorera del davant.
Amb tot, som ben bé iguals.
No hi ha una petita diferència
que fa no compartim, encara,
la mateixa vorera.
De fet, el que caldria,
és caminar plegades pel bell mig del carrer.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!