Perquè ens cal un exèrcit…

Perquè ens cal un exèrcit si ens preparem per viure en pau?

John Adams1

Opinar es molt fàcil, construir una nació pacífica i segura exigeix, com en tot, coneixements i una pràctica sobre el que significa realment la guerra i el conflicte. Aquells que somien en que Catalunya hauria de disposar d’un exèrcit els convido a viure la guerra de veritat, a viure el seu mes de vacances en alguna regió on hi ha combat per poder sentir la violència, el patiment de la guerra, la destrucció i la por… I la inutilitat de la guerra real.

Evidentment que aquesta Catalunya en construcció ha de disposar d’aquelles organitzacions que garanteixin la seguretat. Un exèrcit no convencional, com diu el president Puigdemont o una Agència de Seguretat Nacional com prefereixo anomenar, però de cap manera un exèrcit convencional. Bona part de les garanties de seguretat corresponen a la policia, en especial si disposa d’unitats de intervenció contra-terrorista. D’una altre banda, la diplomàcia i la cooperació internacional ens asseguraran davant de conflictes d’àmbit internacional. No la diplomàcia tradicional dels estats ni de la cooperació com sistema per introduir-se en mercats potencials. Em refereixo a l’anomenada Diplomàcia Ciutadana com la que practiques ONG’s com International Alert, International Crisis i formes de cooperació humanitària allunyades dels interessos comercials.

La història militar ens diu que el que guanya una guerra es aquells país o exèrcit que disposa dels mitjans de combat mes innovadors o efectius. Quan va aparèixer l’artilleria, la cavalleria i la infanteria van començar a perdre les batalles; de manera similar a quan s’integrà l’aviació; llances i fletxes, tot i ser mortals, van ser superades per les armes de foc. Avui les “armes” mes efectives son l’anàlisi estratègic, la intel.ligencia fonamentada en el coneixement científic sobre els conflictes (la Conflictologia), el coneixement de les seves causes i els actors dels mateixos conflictes, l’ús d’Internet aixi com la cooperació pel desenvolupament i la diplomàcia ciutadana. L’ús d’armament convencional genera mes inseguretat i nous conflictes. La industria armamentística ha de renovar-se i transformar-se en una industria de seguretat pacífica.

Catalunya no vol enemics. Espanya no es enemiga, es aliada com ho son també la resta de països de la Unió Europea, a mes d’altres, fins que es demostri el contrari. No comencem per generar inseguretat i enemics allà on no existeixen. Evidentment que podria donar-se el cas de grups d’extrema dreta nacionalista espanyolista que podrien protagonitzar agressions puntuals, però això es competència de la policia com també ho es la repressió de la corrupció i el crim organitzat. També podrien produir-se actes terroristes per part d’Estat Islàmic però això també la policia a demostrat estar capacitada per impedir-ho i la diplomàcia de la Generalitat en relació a les comunitats catalanes musulmanes, en aquest sentit també dona els seus fruits. Els cososde protecció civil cl que siguin millorats devant de riscos i amenaces importants.

La participació en organismes com la OSCE (Organització per a la seguretat i la cooperació europees), Europol i Interpol i la federació de sindicats europeus policials i altres, així com especialment en el projecte europeu de creació d’un Cos Civil no armat per la pau i la cooperació per intervenir en conflictes armats arreu, ens aportaria garanties de seguretat sense caure en la simplificació que un exèrcit convencional aporta una falsa i perillosa seguretat. Aquest cos europeu va ser aprovada la seva creació pel Parlament europeu encara que no s’ha fet realitat encara. Que Catalunya tingui la iniciativa de fer-ho serà un encert que ens situaria al capdavant de l’acció internacional en aquest camp.

Catalunya es el precedent històric d’èxit amb Pau i Treva un moviment social que trobà solució en una època insegura i caòtica sense l’ús de la força ni cap mena de violència i que, finalment, fou el fonament en la creació de la Generalitat de Catalunya. Pau i Treva es l’exemple històric que ens demostra que no ens cal exèrcit per viure en llibertat i seguretat.

No fa gaire, un coronel del Estats Units, amb anys d’experiència en combat, estudiant del curs per militars i policies co-organitzat amb UNITAR pels “Cascos Blaus” en missió en zones en guerra, em deia que les tècniques de “combat” no violent que oferia el màster haurien de ser dins la programació de les acadèmies militars. Aquest es un exemple entre molts altres., de professionals militars amb experiència de combat arreu del mon, no simplement teories i hipòtesis..

Avui, moviments constitucionalistes catalans com “Constituïm” i Estat de Pau ens mostren el mateix camí, Catalunya nació de pau, sense exèrcit però si amb garanties de seguretat, una seguretat fonamentada en la llibertat, la justícia social, la diplomàcia, la cooperació i la No Violència. I ens demostra, a mes, que això es pot fer ara mateix, sense esperar la independència perquè, justament, fer-ho, es la demostració clara que l’autodeterminació es la que ens porta a la sobirania del poble i a la independència.

Eduard Vinyamata

Dr. en Ciències Socials i Conflictòleg

experiència pràctica en intervenció pacífica en conflictes armats i criminalitat. Professor de conflictologia a cossos militars i policies de diversos països durant dues dècades, autor d’una vintena de llibres sobre la matèria.

evinyamata@uoc.edu

1John Adams, segon president dels Estats Units d’Amèrica

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *