vins que estimo (VqE)

Com és sabut, els traductors automàtics cometen de vegades algunes relliscades.  En el blog d’un celler del Penedès es pot llegir el següent: “a finals d’hivern i principis de primavera, amb l’augment de la temperatura per sobre de 10º, comença el desborrament (sic). En aquesta fase del cicle els rovells (sic sic) de la planta comencen a inflar-se”.

El terme “rovell” és una desafortunada traducció del castellà “yema”, i fa referència al borró, botó escamós dels arbres i altres plantes que conté el rudiment del futur brot, segons definició del prestigiós Diccionari català-valencià-balear. En cap cas es tracta de la “massa esferoïdal groga o vermellosa que hi ha a la part central de l’interior dels ous d’ocells i rèptils” (Dcvc).

Pel que fa al “desborrament”, és una adaptació del conegut “desborre” castellà, essent més correcte parlar de “borronar” o, símplement, “treure borró”.  

Aquests exemples de paraules que es perden no són en absolut excepcionals. Amb la mecanització del camp i l’ensenyament acadèmic, el món agrari ha perdut gran part del seu antic lèxic. És un problema que afecta especialment la llengua catalana, a causa de la introducció de barbarismes de tota mena, però també als idiomes veïns com el castellà o el francès, que han vist substituïts molts dels seus mots tradicionals per innecessaris neologismes. És, probablement, un signe dels temps. Però, en la mesura que sigui possible, fóra positiu conservar els antics mots que ens comunicaven amb la terra.