Un home sol, humil i pacient espera una colla de desconeguts al parking del celler, és en Josep Mª Anguera. Somriures i benvinguda, “Pugeu als cotxes que encara tenim temps de veure alguna vinya”.
Entre les pinedes del Montsant floreixen ceps per tot arreu, les Vinyes d’en Gabriel no en són una excepció. “Normalment les trobareu tapades per la boira de l’Ebre, som a 3 km” Lo riu és vida i per la vinya qualitat en forma de maduracions més lentes.
Trepitjant aquells ceps monumentals, catedrals de la natura, comença el relat.“Mon pare va morir jove i els meus padrins em van cuidar la vinya fins que vaig ser gran i en vaig saber prou. Gràcies a la seva tossuderia, no van fer cas dels cants de sirena europeus per arrencar vinya i rebre subvencions, i ara tinc una vinya amb ceps de garnatxa i carinyena d’entre 70 i 80 anys. I mira que van tenir els papers al davant a punt per signar” . El somni d’un viticultor modern.
Deixeu-me que us digui que en Josep Mª no té ceps, té arbres, ciclopeïcs, samsonians. Les argil·les del sol del Montsant no són tan pobres com la licorella del Priorat, i les plantes hi creixen més. Donen un fruit menys filtrat i més cremòs.
“Tot ecol·lògic, són tan vells i estant tan adpatats que gairebé no els cal ni coure. De la borgonya vaig aprendre de fer la poda amb un carretó de ferro amb el qual vaig cremant els sarments, les cendres van caient entre les reixes, podo i adobo al mateix temps” Tradició ben entesa, i el carretó allà baix entre dues fil·leres. 
Tornàvem a tastar “carrolls” d’una de les millors vinyes del Montsant, hi ha dies que tens molta sort.
El sol s¡escolia per la Serra de Prades, feia fred, havíem de deixar que la natura treballés els ceps. Ens tocava visitar una altre cova d’Alí Babà, plena de tresors.
El celler senzill, ampli i modern té tot el que en Josep Mª necessita per treballar. “Els primers vins de vinyes d’en Gabriel van sortir el 2004, fins aleshores veníem tot el raïm” Algú el deu trobar a faltar i molt el seu raïm.
Dos cavallets i un taulò aguanten uns quants tresors.
L’Heraví Jove Garnatxa i Carinyena, molt més rodones i complexes del que toca a un vi jove, bona matèria prima.
L’Heravi Selecció Carinyena vella i part de sirà jove, manen els tocs de romaní de la carinyena, queda una mica diluït enmig del tast -dissabte ja portàvem molts vins- però quan l’he tornat a tastar a casa, enamora.
I el primer plat fort L’Heraví Criança vinya vella, la meitat de cada, ampolla borgonya lacrada, i un pecat de vi per 12€. Fusta justa i raïm elegant, vull donar les gràcies als padrins d’en Josep Mª pel regal que ens han fet conserven aquestes vinyes. Sort, molta sort.
El nostre amfitrió anava oficiant, explicant vins, posant-nos el nas i el paladar en la pista correcte. Parlàvem de guies i puntuacions, de la satisfacció d’estar allà aprop de Teixars i Ortos, i massa humil per dir-nos que els seus eren els més ben puntuats. Fins que és devia mig equivocar i ens ho va dir.
– Oi, que tens un vi nou que t’han puntuat molt bé, Mans de …..?
– És diu Mans de Samsó i té un 9.78.
-Caramb al 2011 les Pujoles tenia un 9.77.
Se li escapa mig somriure, només mig, l’havíem exampat.
Mans de Samsó a l’etiqueta una ma gravada en or. Mans de Samsó un homenatje a les mans gruixades de l’avi. Les mans clivellades, colrades que han treballat la terra. La ma petita d’en Josep, d’infant protegida per la ma del padrí. “Quan esmorzàvem a la vinya l padrí encenia les cigarretes aganfant els rostolls amb les mans”.
Mans de samsó el millor vi de la Guia del 2012. Carinyena vella, un vi potent elegant i fi, llarg, ple de garriga, i fruita confitada. Prodigiós, potser més prioratí que no pas Montsant. Potser m’equivoco en la meva imperfecció. Però segur que no ho faig quan us asseguro que l’esforç de les mans del padrí ha pagat la pena.
Sort que abans de marejar-nos d’emoció en Josep Mª ens diu “Veniu a la sala de bótes que tinc un regal per vosaltres”. Una bóta petita d’un dolç de sirà sobremadurat al ceps que té just a la porta del celler“Un veí cansat de veure com es pansien al cep es va oferir per veremar-lo ell”. Amb la pipeta va emplenant copes, de dolçor metal·lica -per un moment m’en vaig als Rasims de l’Olivera- suau intens, groselles …
“L’etiqueta del dolç és un dibuix de ma filla, el dissenyador el volia retocar, m’hi vaig haver de barallar” Amable i contundent. Sense voler ens acaba de regalar el final de l’apunt.
Caram, quines voltes que dones, sana enveja, eh!. No puc estar més d’acord amb tu amb els vins de la Vinya d’en Gabriel, els Heravi i el mans de samsó, que vam tenir la sort de tastar al camp del Barça i també m’agrada que coincidim amb el rosat, quina meravella. Moltes vegades els vins rosats són menystinguts, i en aquesta ocasió el van elevar a la màxima potència.
Ahir vaig anar al Club del Cep (ja en tenia ganes) i hi han coses molt interessants, segur que hi tornarem. Salut i bons vins.
me n’han parlat molt bé del Mans de Samsó però no el trobo pel Maresme, algú em pot dir a on el puc trobar?
salut i vins catalans!