Viníssim

Viníssim és un joc de paraules, a Menorca diuen “Biníssim” i a Mallorca “Beníssim” quan quelcom va bé o agrada molt. “Bini-” també vol dir lloc, per tant, Viníssim és el lloc dels que ens agrada molt el vi.
Beure vi és una molt bona manera d’entendre una cultura i conservar un paisatge.
Aquest bloc parla de vins, raïms i ceps; s’hi fan tasts i recomana ampolles.
A Viníssim trobareu els vins que ens agraden i “surten bé”. Un vi ens captiva per les seves qualitats i pel preu que en paguem. Beure bons vins a preus desorbitats no té cap gràcia

Vi: Parvus 2005 Syrah, Alta Alella 

D.O: Alella

Elaboració: Vi negre de criança, 12 mesos de bóta, ecològic. 

Tast i Comentari: Nas potent amb notes d’almíbar de cirera i fons torrefactes. El pas de boca és suau i molt equilibrat, rodó i sense arestes. És intens i fresc a la vegada, la fusta ha estat molt respectuosa, gairebé ni es nota. Persistent a la llengua, amb un final agradablement amargós i notes de xocolata típiques de la varietat. Un vi sorprenent i molt elegant.  

Preu: 9,10 €  *(el preu és exactament el que he pagat a la botiga)

Glopets:  Obrint ampolles i fent glopets de vi s’enceten converses i s’expliquen històries; darrera de cada ampolla també hi ha una història per contar copa a copa i glopet a glopet. Així seran els nostres Glopets.

Aquest Parvus 2.005 Syrah, el vaig trobar un dia escanejant estanteries; tot cercant ampolles noves, petits tresors per descobrir. La presentació del vi -ampolla, etiqueta- destacaven per la seva elegància. La bodega Alta Alella és més coneguda com a casa mare dels caves Privat, les seves ampolles piramidals i molt estilitzades són difícils d’oblidar. També em cridà l’atenció que fos un vi d’Alella, una DO no gaire coneguda pels seus vins negres. El fet que la varietat fos Syrah i la debilitat que tinc per aquest raïm, amb un preu que permetia arriscar-se em van acabar de decidir. 

Els Parvus són germans trigèmins: tenim el syrah; un segon germà en forma de chardonnay blanc i, un tercer de cabernet rosat. Hi ha un cosí blanc, el Lanius -ple de pansa blanca i viogner. Finalment hi ha un germà gran -amb el que comparteix syrah-, l’Orbus, de criança més llarga i preu més alt.

Hi ha una anècdota curiosa amb el seu darrer vi: el Mataró, un vi negre dolç, diuen que elaborat amb una varietat autòctona. He llegit de passada que aquesta Mataró podria ser una monastrell -un cep més típic del País Valencià- per tant, de casa nostra, sí però de més al sud.

Ara bé, l’altre dia enmig del suplement de vins d’un diari, vaig veure que a Austràlia, famosa pels seus syrahs (primera coincidència), elaboren vins dolços amb un raïm que és diu… Mataró! No sabem del cert si es tracta del mateix raïm, ni de com va viatjar d’un lloc a l’altre, o en quina dirrecció es va fer el viatge. No cal saber-ho tot, perdria gràcia. És molt millor emplenar la copa, clavar-hi el nas, fer un bon xarrup i delir-se.
Sovint la vida és plena d’agrables, plaents i saboroses coincidències.

Salut

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!