Viníssim

bloc de vins

19 d'octubre de 2012
19 comentaris

Vi i literatura al MEAM amb el TR3SC Club de Cultura … i Vins

Ahir Viníssim va ser al MEAM al maridatge de vins i literatura proposat pel TR3SC Club de Cultura amb vins de la DO Catalunya. L’acte va ser conduit per Malena Fabregat –Observatorio del Vino, Vino Artesano– i Joan Gòmez Pallarés –De Vinis-.

L’espai escollit pel TR3SC, una de les sales del palau-museu del MEAM , més que adient per l’esdeveniment, ni gran mi petita i amb un punt d’intimat més que interessant. Els retrats femenins de grans dimensions no ens treien els ulls de sobre. Semblaven Sirenes cantant a Ulísses, aviat sabreu perquè ho dic això.

Malena Fabregat va servir la primera copa amb Delicioso suicidio en grupo d’AArto Passalinen. Humorísitc relat d’uns suïcides que decideixen ajornar la seva fi fins que trobin una manera adient per fer-ho i que esdevé un viatge col·lectiu i hedonista cap a una fi en la que troben un curiós equilibri entre el goig de viure i un final anunciat i sorprenent. El vi a la copa era com no podia ser d’altre manera L’Equilibrista de Ca N’Estruc i Quim Vila, un dels vins del projecte de “negociants” Uvas Felices . Tant l’etiqueta com el marc del projecte eren més que adients per acompanyar un suïcidi deliciós i superar el tràngol amb “èxit”.

Joan Goméz Pallarés prenia el relleu amb  una lectura que ens remetia directament amb la terra, el camp i la natura reivindicant la mare del vi. El llibre era J.A. Muñoz Rojas , Las cosas del Campo i ens proposava l’esmentat viatge amb una prosa clara, neta i poètica que evocava imatges de les diferents estacions de l’any i la natura com a comunitat. Aquest viatge iniciàtic i de retorn Gòmez Pallarés el celebrava amb l’enèssima renovació d’un exitós fet col·lectiu com és el Celler Cooperatiu de Capçanes. Els seu vi 5/X Pinot Noir és un vi innovador i reeixit que amb la delicadesa de les seves flors, mores i clau celebra la renovació i l’atreviment d’un projecte local amb ambicions  globals tenint com a punt de partida les seves arrels. 
 
Malena ens servia la segona copa amb Luís Sepúlveda i “El viejo que leía novelas de amor”. Un viatge a la selva tropical, i també humana, en el qual un home gran redescubreix la lectura i llegeix unes novel·les d’amor que Malena ens oferia amb les Sirenes de Cadaqués d’Ivo Pagés, seductores en forma de varietats blanques molt ben vinificades que es reflectien als quadres-miralls de la sala, poesia estàtica a les parets, en moviment i voluptuosa a copa i  boca.  

El maridatge s’acabava amb la poesia de Lent de Narcís Comadira, un viatge a la intimitat que De Vinis connectava amb la seva infantesa i un vi veí d’aquests primers records; ple d’olors, camins, sòls i els espais comuns que Comadira retrata a la seva poesia. Igualada, poble natal de Joan, i Òdena, on rauen les vinyes i el celler Puiggròs i d’on surt l’immens Sentits Blanc  també esdevenien espais comuns a les nostres copes.

Tot això i un interessant col·loqui, potser massa curt, va ser el que vam gaudir amb intensitat i plaer al MEAM. La proposta del TR3SC ha estat més que suggerent, entre les cares dels assistents, satisfacció. En volem més d’aquests actes de vins i cultura. 

Tanco amb una cita de Joan d’ahir que per sí sola justificava l’esdeveniment:

“La literatura i el vi són instruments que tenim per superar l’espai i el temps i esdevenir immortals”

Salut,
 

  1. Benvolgut Nani,
    moltíssimes gràcies per les teves paraules, per la teva presència i pel teu resum. Jo no en vaig fer publicitat perquè em van dir que ja era complet l’aforament i, després, parlar de mi mateix tampoc no toca. Però ens ho vam passar bé, cadascú per la seva banda (la Malena i jo), preparant textos i triant vins. I després, la presentació cojunta va anar bé i, pel que dius i comentava algú més al final, va deixar la sensació de “en volem més!” Això és bo pels nostres vins, per la literatura i pels que vinguin després!
    Una abraçada,
    Joan 
  2. Hola Nani!
    siento que todos los involucrados en este encuentro, desde los organizadores, los ponentes y el público, íbamos a ver qué pasaba con el invento y fuimos capaces de hacer algo muy bonito. Decía Joan que todo era un interrogante. Pero nos arriesgamos y produjimos un momento intenso, de profundidad. Es la confirmación que tanto el vino, como la literatura y por tanto su maridaje, son capaces de pacificarnos, hacernos bellos, provocar calidez. Voto contigo y el Joan porque estos encuentros continúen! Y allí estaré de público!
    Salut por el emprendimiento tanto a la DOCatalunya como al Club TR3SC!
    Una abraçada
    Malena

Respon a Malena Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!