Viníssim

Una idea divertida en la que uns quants socis de la coop. posen les millors finques i raïms per fer millors vins. La llegenda diu que eren 19, d’aquí els Som…

Un gran vi el Puresa, Carinyena 100% amb vinyes centenàries,escriu una part del relat posterior i un resultat més que reeixit, tradició modernitat ben entesa amb un vi que dóna molt bona boca, però sorprenentment una persistència mitjana. Han tingut el detall de medir molt bé la fusta i que no tapi el raïm, però potser esperava més, o potser es que fèia massa poc que havia tastat un Corellium ….

Dels vins de gama mitjana us recomano i MOLT! la Garnatxa Blanca amb bóta del Somdinou Blanc, concentrada i esplèndida.

Ara fugio cames ajudeu-me del Somdinou Negre, l’he tastat un parell de cops i encara no l’he entès. Sec, cuit, passat de rosca … tinc un amic que el va deixar a mitja ampolla, i si és a gairebé 20€ la tirada, és que t’han aixecat la camisa. 

Jo imperfecte i bevedor, sí que les vaig acabar les dues voltes; ara si no baixa un àngel, una verge o una sirena …  i m’il·lumina, m’enlluerna o m’encigala d’laguna altra manera, no m’enxampen mai més. 

Tota aquesta buidada de pap, té a veure amb que fa molt poquet han sortit un parell de vins del celler d’allò més Vinissims.

Una garnatxa  blanca de vinyes velles només tocada per l’ínox, llaminera, deliciosa i fresca a menys de 7€. Un vi d’aquells que pot anar de la ma de la resta de cellers de la DO com Barbara Forés, Edetària,  La Fou -que curiosament també té un vi negre innombrable, per dolent, i caríssim-, o el mateix Gandesola de la Cooperativa de Gandesa, i dir això és dir molt d’un vi.

I l’altre és una carinyena d’aquelles que hi vas corrents a tastar-la – inox, vinya vella- i que et deixa més fred que calent. Tens la sensació que l’han fet amb el pitjor raïm que els quedava i que probablement tenia una condició dubtosa i una maduració excessiva. Justet, potser divertit i prou.

M’agrada molt que una cooperativa es reinventi amb vins com el Puresa, i games mitjanes tirant a lates com els Somdinou Blanc passat per bóta.

Més feliç encara em fa el fet que els treguin fusta i es llencin a la piscina amb vins d’ínox i que se’n  surtin la mar de bé. Esperem que amb la matèria primera que tenen aquestes carinyenes pugin de nivell.

De moment emplenarem les copes amb or blanc de les terres de l’Ebre, hi clavarem el nas, olorarem fort, xarruparem llarg i gaudirem amb delit i pecat. 

Salut,