Viníssim

bloc de vins

2 de juliol de 2009
0 comentaris

QUÍBIA 2008: HEY QUÍBERS! HEY DJ! HERE WE GO!

S’altre dia -deixeu-me salar que avui anem a Mallorca- vaig anar a un tast de vins del Celler de l’Àn Negra al Club del Cep d’Arenys de Mar. El tast anava a càrrec de Miquel Àngel copropietari del celler. De la seva xerrada em vaig treure molt de suc, de raïm i d’històries vàries que ell ens contà. Històries de vinyes, de cellers que comencen, de raïms recuperats, de vercoquers i plantes felices, dipòsits de llet de vaca, de Miquel Barceló, de provatures atòmiques i surtidors de coca-cola, de callet, rems robats a la guàrdia civil …..

Llegendes amagades darrera grans vins. Amor per la terra i sinceritat. Quan li vaig demanar perquè s’havien decidit a fer vi fa prop de vint anys mentre anaven de copes, la seva resposta fou: ÉS QUE EN TENÍEM MOLTA DE SET!

Ja fa temps que us vaig dir que jo també tenia l’Ànima Negra, com el carbó, i també en tinc molta de set.

Escric aquest apunt l’endemà de la mort de Baltasar Porcel, que ara, a més d’Olímpic a Mitjanit serà etern. Alçaré la copa a la seva salut i no em vendré els meus morts, perquè un escriptor mallorquí em va ensenyar que si ho feia perdria l’ànima.

HEY QUIBERS! HEY DJ! HERE WE GO!

Vi: Quíbia 2008, Celler Àn Negra

DO:Vi de la Terra de Mallorca, Falanís

Raïm: Premsal 60%, Callet 40%

Elaboració: vi blanc amb una maceració en fred de 12 hores abans del premsat, fermentat i criat 3 mesos amb les mares -sobre els baixos diuen al celler, m’agrada l’expressió-  dins dipòsits d’acer inoxidable.

Grau: 12º

Preu: 8€

Tast: magnific color groc palla, lluminós amb reflexos verdosos; nas intens amb records florals i una mica de dolç pastisser; en boca és glicèric i llarg, gras i fresc.

Glopets: abans comentava que en Miquel Àngel havia estat molt sincer, jutjeu vosaltres mateixos: ” …. al Celler mai ens havíem plantejat fer vi blanc, però un pagès ens va dir que per quedar-nos el seu callet havíem de quedar-nos també la vinya de premsal. Després de 5 anys de fracassos, ja no ens quedaven excuses, el vi blanc que fèiem era dolent, havíem provat vàries podes, vinificacions,  el most sortint de premsa era bo, però no en sabíem de fer vi blanc ….” d’això jo en dic sinceritat i aleshores arriva el callet -raïm negre, la sol·lució?:”… de la taula de triatge del callet sempre ens sobràven raïms verds, que havíen verolat però que no maduraven bé. Vam decidir juntar-los amb el premsal i hem vist com el vi ha guanyat cos i el callet ha ajudat a fixar els aromes varietals de vi blanc del premsal, que abans es volatilitzaven i els perdíem….” També explicava que ara ja cerquen quines finques els donen un callet més apropiat pel cupatge i que tot són raïms ben madurats. 

La història dels 5 anys de fracassos em va agradar  molt. També arrodonírem el relat de  l’origen del nom: Quíbia. Mart de Garriga ens havia explicat que Llorenç Mostela -profeta felanitxer-  n’era l’autor; per ell la humanitat és divideix en Quíbers, habitants autòctons de l’illa de Mallorca, i hongaresos, descendents del que vingueren a treballar a les mines de Pollença parlaven rar i tenien costums estranys, hongaresos esdevinguerem per extensió la resta del planeta. Al celler, que etiqueten en català, estaven cansats de referències insidioses als noms catalans dels vins-“… hi ha molt de fatxes…”- i decidiren posar al nou vi un nom en clau felanitxera: Quíbia, que només els Quíbers entendrien. I així “… no ens tocarien més els collons…” 

Hey Quiber! Hey DJ! Here Go! Corre Quíber que t’has empassat l’ham, emplena la copa, calla la calllet, clava el nas,olora fort, xarrupa llarg, clou els llavis, premsa la llengua de premsal i deleix-te.

Salut de part d’un que no és vendrà els morts.

Alço la copa……..   

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!