El Solà Fred Blanc 2012 va ser el primer vi de la nit de cap d’any. Tancàvem dotze mesos tastant el nostre primer vi del 2012: Macabeu 75% i Garnatxa Blanca 25% plens de dolçor i acidesa, cap punxa per enlloc, golòs i fresc. Un vi d’aquells per beure entre galledes i a doll, podria fer-nos mal.
Sight no more ladies, sight no more … Cada glop una festa, la nostra.
Una promesa d’estiu.
Aguantarem el fred fins que el bon temps tornarà … i mentrestant gaudirem de vins com aquest.
Un vi per molts paladars i més butxaques.No arriba a 5€ amb sort potser 4€. quants cops pots comptar i comprar la felicitat amb els dits d’una ma.
Aquest és un dels vins que ha de fer forat en el públic més jove.
Perquè és un vi directe, clar i de plaer rotund.
Perquè els joves estan buscant els seus vins i els vins joves el seu públic. Insistirem en aquest vins i en aquest públic.
Tornarem al Masroig.
Ara emplenem la copa amb Solà Fred Blanc, Negre o Rosa. Clavem el nas, olorem fort, xarrupem llarg i mentre ens delim, tanquem els ulls, recordem el millor del curs passat i fem la promesa que aquest any lluitarem per ser millors.
Salut i que la força del vi us acompanyi!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Doncs ves per on va ser el nostre vi pels entrants del dia de Reis…
Jo, des de la meva ignorància, li donaria un pèl més de pes a la garnatxa, per treure-li un punt de dolçor, però totalment d’acord que és un vi que hauria d’entrar a la gent jove.
El vaig portar pensant en el meu cunyat (que ja no és tan jove d’edat…,però sí que ho és en el món dels vins) i li va agradar molt. Em va dir: “mmmm…molt bo…jo sóc més de blancs com aquest…” En el seu record les carinyenes prioratines de Nadal encara no les devia haver assimilat…
Som família curta i poc bevedora en volum, ens costa acabar les ampolles. Aquesta va fer net fins la darrera gota.