El vespre del passat divendres 18 de març al Club del Cep, Joan Àngel Llaberia propietari del Celller Edetària va donar una lliçó de sensibilitat i sinceritat, criteri i elegància, i sobretot MINERALITAT amb els seus vins i les seves paraules. Els assistents ja no podrem deslligar mai la feina del Celler Edetària de la riquesa mineral del
Sovint els vins per valorar-los com cal necessites tastar més d’una ampolla, preferiblement no seguides. Això m’ha passat amb el Pardelasses, si afegiu que amb el Celler Aixalà i Alcait tinc una relació D’ESTRANKIS i no em refereixo al seu segon vi, entendreu millor el meu comentari si no us perdeu els Glopets d’avui. Vi:Pardelasses
Quan els sis vins ja ens havien regalat tot allò que tenien dins i nosaltres estavem gaudint amb la “Clotxa” d’alls i tomaquet escalivat, i botifarres crues i negres cada participant del tast va escollir els seus dos vins guanyadors entre els vins tastats. Hi va haver parellles per tots els gustos: el Vi Negre Jove
Vi: Oratori 2007, Celler Martí Fabra. DO: Empordà Raïm: garnatxa 50%, cabernet 30% carinyena 20% Elaboració: vi negre amb la particularitat que ha estat envellit en dipòsits de ciment durant 12 mesos. Grau: 14.5º Preu: 7€ Tast: lluent i net, bona llàgrima; nas mineral, potent i dolç; en boca és untuós i elegant, i sobretot
El vi és una conversa entre l’home el raïm la terra el sol la pluja i el vent. Les paraules del vi romanen explicades en una ampolla a l’espera que tu vulguis reiniciar la conversa. Al Club del Cep et convidem a obrir vins, tastar converses, i volem que compartint taula amb nosaltres les teves
Aquest Montsant no para, cada dos dies descobreixes un nou celler. És una DO viudinàmica, no m’he equivocat i tampoc m’he tornat pre-fabrià, el Montsant és viu i és molt dinàmic. Apareixen petits elaboradors on abans només hi havia raïm a vendre i aquest petits cellers aprofiten l’empenta de les cooperatives de la comarca que van
“Remor 2010” la remor, el soroll del vi fermentant al dipòsit és una festa, la festa del vi. Ahir a la Cooperativa del Rial els gamberros que maltractem la vinya i estimem el vi vam fer feina de la bona. Vam desafiar el fred i el sol ens va somriure. Un grup va maltractar la vinya amb poda
Els dies de Nadal vaig fer un petit passeig per ampolles grans o grans ampolles. Obrir una ampolla d’aquestes carecterístiques enmig d’una taula llarga és una festa, una festa grossa. I tant que sí. I ara els pecats. Vull parlar dels moment idonis per beure una ampolla de vi per xal·lar de veritat, del quan i del
Dèien els d’Orto que no es pot menjar filet cada dia, i que per això s’havien venut el millor de la seva collita el primer any. Ara bé si ells tenen el que tenen i fan vins amb la sensibilitat que han demostrat nosaltres haurem de menjar filet de tant en tant i si no ho fem, el que ens
El dia de Nadal a casa vam començar els vins negres amb un Ferrer Bobet 2007, va agradar força, era una aposta segura: fi, amb volum, llaminer i amb fiblada de carinyena i licorella per esmolar els sentits. Vam apujar el llistó abans de tastar el Dostrerras 2007. Quina putada pel vi. Serem cabrons. El Dosterras
La nit de Nadal vaig obrir el 4kilos 2007, feia un parell d’anys que el tenia per casa, la temptació era massa gran, i la carn és dèbil. Més cabernet i merlot que callet i fogoneu, tot és susceptible de millora, de fet el 2007 ja té més callet que el 2006 i menys que el
L’etiqueta d’aquest Templari el qualifica de vi vermell, tota una declaració de principis. Tasta a Viníssim aquest Templari guardià de les essències de la Morenillo, i esperem que tingui més sort que l’ordre del qual pren el nom. Vi:templari 2008, Celler Barbara Forés DO: Terra Alta Raïm:garnatxa negra 55% i morenillo 45% Elaboració:vi vermell amb
Ens arriba el darrer vi del celler de Prenafeta a la Conca de Barberà. Un calaix de sastre que porta miquetes de totes les varietats negres del celler. Curiosa barreja de varietats autòctones i forànies, des de sumoll fins a pinot noir, un fet més cridaner encara en un celler que aposta fort i amb èxit
Ahir vaig passar una de les millors estones enològiques de la meva vida i també una de les més tristes, perquè mai no havia begut tants bons vins en tan poca estona. Tot el que va passar pel meu paladar es mereixia mitja horeta com a mínim i amb prou feines els vaig donar cinc minuts.
Els raïms viatjen del present a l’oblit, del passat al present, i mar enllà de les illes al continent. Raïms catalans viatjaran a Sardenya, i l’illa agraïda els cuida mentre nosaltres els hem arrabassat, ens els torna perquè ens entenguem millor i ens expliquem com a poble a través dels nostres vins. Raïms viatgers. Fra Juníper Serra