Viníssim
bloc de vins
Durant aquesta tardor he tingut l’oportunitat de tastar diferents anyades d’aquests tres vinassos. Un trio d’asos de Garnatxa Blanca.
Els entesos fan tastos verticals de sis o set anyades. Jo de dues, com a màxim tres … i molt content. Parlo de mini verticals perquè de Rita només hi ha el 2010 i el 2011, d’Edetària n’hi ha molts més però només puc comparar el 2010 i el 2011, i Ctònia vaig tastar amb Jaume Serra el 2009, 2010 i 2011.
Arrel d’aquests tasts, fruit en part de l’atzar i també forçats per esdeveniments professionals no desitjats, he tret alguna conclusió. Imperfecte, robada i incerta però meva.
Començarem per ordre cronol·òlogic la primera minivertical va ser la de Rita al Club del Cep el Dia Internacional de la Garnatxa, gràcies a la generositat d’Atortas Tast que ens va portar un Rita 2010, el 2011 el van posar en Jordi i l’Helena. A taula Ramon Rosset, Josep Mª Llibre, en Jota i … dos vinassos. El 2011 molt bo, fresc, un punt cítric, toc de fusta i el 2010 excepcional en herbes aromàtiques, mantegues i mentolats. Un primer judici ens porta a dir que el 2010 és una anyada irrepetible…. o potser no?
Anem pels Ctònias. Amb Jaume Serra he tingut la sort de tastar molts del seus vins, el de casa i els que fa a fora. El passat novembre ens va portar un Ctònia 2009, 2010 i 2011. Un estil de Garnatxa Blanca més madura, però sense perdre de vista la frescor i l’acidesa que la faran viva molts anys. Dels tres vins 2009 i 2010 força semblants, elegants, rodons, amb un final en boca viu penetrant. El Ctònia 2011, diferent, menys gras, més fruita, tocs de llima … I una pregunta com és que s’assemblen més el 2009 i el 2010, que aquest darrer i el 2011?
Edetària Blanc 2010 i 2011, molt elogiat el 2010. Tornen les mantegues, els hidrocarburs, els mentolats, gras, intens, integrat… i el 2011 força cítric, golós amb la fusta present, salat… i aquí arriba l’avís per navegants de Joan Àngel Lliberia, JALL, llum de la garnatxa:” tots estòs vins els bevem massa aviat, lo 2011 pel març o l’abril farà el tomb, i apareixeran els tocs mentolats i marxarà la fruita més cítrica, la fusta s’haurà integrat del tot, i serà una bomba com el 2010. Cada any passa igual …”
És aquí quan hem de reinterpretar el Rita 2011, el Ctònia 2011 i l’Edetària. La capacitat d’evolució d’aquests vins és impressionant. En qüestió de mesos tornen de ser bons vins a ser vins excepcionals. Cal saber esperar. Sabrem tenir paciència?
Soc dels que creuen que un vi, més enllà de la cimatologia de l’any, reflecteix més encara la vinya, els ceps i el terrer, i el factor humà -que no el tecnol·ògic-, la sensibilitat de qui fa el vi, la suma de decisions que es prenen durant la seva elaboració, i la memòria de com interpretar el seu raïm. Per tant em crec fil per randa les paraules de JALL i tinc clar on arribaran aquestes Garnatxes Blanques del 2011 quan tombi l’hivern i encetem la primavera.
Valgui la reflexió robada, imperfecte i incerta sobre aquest vins com un desig del que volem que esdevingui el 2013, i que junts caminem cap a la plenitud.
Vinissim deixa pel Cap d’Any unes paraules: Només som allò que compartim ….
Salut,
*Gràcies Rita, Ctònia i Edetària pel plaer i la veritat que ens regaleu.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Potser és l’etern dilema. Els que no tenim un Celler molt gran ens hi trobem. Obrim l’ampolla o la deixem que vagi evolucionant i moltes vegades pot més les ganes d’obrir que no les de guardar. Però de ben segur que té més raó en Joan Angel quan recomana més paciència, de fet els seus vins conviden a tenir-ne, perquè segur que serem més fidels al seu esperit i en podrem gaudir més. Serà qüestió en aquest any nou de posar-s’hi i deixar als vins que facin el seu camí una mica més llarg.
Salut i Bon Any Nou