Viníssim
bloc de vins
Joan Assens, el viatge al País d’Orto i un Iglú. Tres dies abans de la Presentació de la Guia
“Orto” correcte en grec, en llatí,el neixament d’un astre, el sol que surt per Orió . Moment idoni per fer tasques a la terra. El sol que surt a les etiquetes dels vins.
Un dels sols que il·lumina el Montsant: Joan Assens i els vins d’Orto.
-“Naltros no hem creat res. Només continuem!” Joan , Jordi i dos Josep Mº, quatre amics i tres famílies. Pagesos de no sé quantes generacions, hereus de l’herència familiar, estimen, valoren i treballen el seu llegat a parts iguals.
–“Has d’acceptar el que tens i el que et toca, i així et guanyes el seu repecte i el seu favor… Que plou poc abans de la verema, no passa res, el vi serà diferent i punt. que es pensen que és la vinya, un hivernacle? Els vins han de ser diferents cada any”
Vinyes velles, arrelades a la història del Montsant, del Masroig.
Vinyes vives amb intervencions mínimes, vinyes fortes, sofertes, estimades i generoses en la qualitat del seu fruit escadusser.
-“L’argil·la els dona vida aliment i aigua, i l’argil·la les ofegarà”. Tot té un principi i un final.
Trepitjant la finca del Palell, gratant les fulles per trobar-hi el pel. En Joan ens fa un master de garnatxes –negra, roja, peluda, tintorera-. “L’aromàtica, l’elegant, la vermella, la que té estructura”. El proper cop que torni porto gravadora, ho juro.
Clar en les exposicións, de verb nerviós, un remolí a les mans, sabi en el missatge, divertit en la paraula. Magistral.
“Carrolls” -quin privilegi tastar carrolls de Palell directes dels ceps, ara ja madurs, un viatge iniciàtic-, “Colgats”, vinyes dels rebesavis, alambics alts com campanars, amistat i vides paral·leles. Mitologia i novel·la.
I ara hiper-realitat: “Cada Singularitat ens dóna dues bótes” entre 500 i 600 ampolles, faves comptades, feu números.
– “Hem d’aprendre a viure amb el que tenim” Filosofia en temps de crisi.
– Diuen que és impossible fer un monovarietal de Picapoll Negre.
–“Hi ha cellers que fallen perquè no s’estimen el fill que han de tenir” és la seva manera d’explicar-nos que hi ha qui cerca un model de vi determinat independentment del raïm que té. I per fer això no escolta la terra, arranca, replanta, retoca i perd el nord, el sud i el que faci falta.
“Ens hem venut els morts” Contava Porcel de qui es venia les terres heretades.
“Aquestes terres no te les puc vendre. No són meves, mon padrí les va donar a mon pare i en ell el seu., i el que no has comprat no t’ho pots vendre. I si m’ho tornes a demanar no et vendre el raïm i et quedaràs sense vi.” Li espetacaven a un gran de la comarca a una finca de La Figuera. Un Espectacle de resposta.
“Amb tot raïm pots fer un vi, el que ell et dóna, no el que tu vols”. En Joan està imparable.
“Dies fruita, dies fulla, avui és un dia mineral …” Lliçons de calendari biodinàmic, i nosaltres ens fem una pregunta com carai hem aconseguit sobreviure amb dignitat sense saber a quin dia vivim? Fil a l’agulla entre el 6 que erem, dos dies després, ja sumem 8 calendaris.
–“Passem per la meva Coma i después anirem a l’Iglú” Cares de poker, que fa cantant a Antònia Font?
Dins la Cooperativa del Molar, el Montsant plora llàgrimes d’or. Som dins d’un núvol d’oli del raig, i enmig de l’olor: plàstic. Som dins s’Iglú
Ses coses no són fàcils per ningú
dins aquest iglú tan descomunal,
ple de calabruix,
tanta llibertat,
tanta magnitud.
Orto vins ocupen un espai dins la Cooperativa del Molar, tancat amb plàstics fins dalt la nau, “Iglú descomunal”, per crear i mantenir l’atmosfera i temperatura idònea per les seves vinificacions, “ses coses no són fàcils per ningú”.
Ple de dipòsits, bótes, aparells de refrigeració, premses a mig montar, copes decantadors i els seus vins. “Ple de calabruix”
En Joan continua oficiant, obre aixetes de l’ínox, emplena copes de blancs sense filtrar, tèrbols, immensos “Tanta llibertat, tanta magnitud”.
Entre els assistents, un convenciment:”Som d’Orto, ens hem fet d’Orto” Ens estant passant per l’adreçador i en volem més.
–“50% sis mesos en mares i l‘altre meitat 6 mesos en bóta. Un Montsant dels d’abans. Quan el vam presentar a la plaça del poble ens el treien de les mans”
– “I ara comencem amb el Palell. Trobeu el Ginebró?. Sentireu com puja pel clatell i s’us enrampa el cap, és elèctric. Lo nostre gintònic” Escarafalls de plaer, ulls closos, caps en moviment.
–“I ara el Picapoll. 170 anys d’història familiar amaren aquest vi … t’agafa per la mandíbula i et puja cap amunt” Nassos clavats olorant fort, xarrups llargs, delit a les llengües …electritzats.
Per un moment les parets de l’iglú tremolen. Som en un somni? I arriben els nens cansats de jugar, ens fan tocar de peus a terra. En Joan murri riu. “T’has d’estimar el fill que tens” .
I entremig alguns dels “secrets” d’Orto: fermentacions eternes capricioses, “No tenim pressa”, ni peus de cuba, maceracions llargues que atemperen les extraccions, el mateix temps de fusta per cada singularitat per valor-ne l’envelliment i poder fer un seguiment, fustes amb tres o quatre vins …
Mica en mica estirem el fil d’Ariadna que ens explica el com i el perquè, no sé si som prou llestos per copsar-ho tot, no cal, bevem i xal·lem.
Tastem la suavitat contundent.Tradició ben entesa, la innovació de ser fidels a uns principis ben entesa i sensibilitat.
-“Veremem durant dos mesos i mig, passem per les finques dues i fins i tot tres vegades. Vinifiquem bocoi a bocoi. Amb una galleda el raïm pel vi, a l’altre, les panses pels dolços. Aquí s’aprofita tot.”
“Segons el dia de tast, una Singularitat guanya a les altres s’ho reparteixen, no sabem perquè, en un altre vida ho estudiarem”
Quatre socis, tres famílies, una Singularitat per soci, un vi monovarietal de cadasquna de les finques més especials. a par t de les ja esmentades tene La Carrerada -carinyena- i Les Pujoles -ull de llebre-. Tothom treu pit, tothom content: “Jo tinc la millor Carinyena”, “El meu Picapoll és el millor”, “L’Ull de Llebre és el meu”, i “No trobareu cap Garnatxa Peluda com la meva”.
Competitivitat sana, sostenible.
El viatge pel País d’Orto s’acaba, en marxem tristos però més savis, si res més no, marxem amb part de la seva història dins unes ampolles.
Les paraules d’en Joan encara ens bullen al cap.
I al cos una sensació que només té un resum:
Gràcies!
*I un consell: porteu la gravadora, paga la pena.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
L’altre dia vaig anar al Camp Nou a la presentació de la Guia de Vins de Catalunya (encara recordo els teus comentaris de l’any passat i el que vas disfrutar) i un dels moments més espectaculars va ser, precisament, estar al costat dels 4 socis que fan els vins d’Orto i poder tastar sense pressa els seus vins.
Estic totalment d’acord amb el teu punt de vista i la veritat encara estic assaborint aquest moment tan especial que vaig tenir la sort de viure. Es difícil triar el vi que et pot agradar més, és el que dius quin Picapoll Negre i el Palell, fantàstic i l’ull de llebre, és massa, però potser a mi el que em va agradar més és La Carrerada, una carinyena espectacular (quina raó té en Jaume Aguadé quan parla de les bondats de les carinyenes catalanes). En definitiva un autèntic “plaer dels Déus”. Salut i bons vins.