Viníssim
bloc de vins
Golós 2009 de Miquel Gelabert i altres “golositats” mallorquines…
Enguany a Menorca he repetit el meu pelegrinatge pel Vinum de Ciutadella i el De vins de Maó. Al primer, m’esperen els meus estimats Binigrau, i al segon hi ha un sortit de vins mallorquins espaterrant: tots el Gelaberts, Toni i Miquel, Miquel Oliver, Binicomprat -quina callet!-, tots el Majorals -Turgents, Galdents, S’Heretat, Butibalausi, Son Blanc- Ànimes, Kilos i Volts, Ribes, Ses Marjades, Mª Antònia Oliver, Antònia Font, jajaaja ….
Bé un univers de golositat i un estol de varietats: mantonegro, fogoneu, callet, giró blanc, i les francesetes habituals, especialment “polides” a Mallorca.
N’he begut forces: Son Caló, Negre de Sa Colònia, OM -més d’una caixa, hi tinc una debilitat forta-, Binigrau Ecològic, Ses Ferritges, Mont Ferrutx, Son Bordils …. a casa i algun restaurant. Feia especialment contents als cambrers quan m’entretenia amb la carta de vins i els en demanava algun de Mallorquí.
N’he deixat alguns a la botiga, per garrepa, ara des d’Arenys me’n dolc, però aquell llindar dels 20€ em costa de travessar. Així tinc excusa per anar a cercar-los l’estiu del 2012. Perquè sé que aquí no els trobaré.
Potser em demanareu perquè compro vins mallorquins a Menorca. A sa península no hi són i alguns tampoc se’els espera. Tret d’algun llampat com jo que els troba a faltar. Sort en tinc de trobar-los a Menorca.
“Cavallejar”: córrer pel Camí de Cavalls, i comprar vins mallorquins. Ja us ho deia, ben llampat.
I ara el Golós. Un dels que em va costar més de NO comprar, va ser un Giró Blanc de Toni Gelabert, Ai la butxaca!. Però vaig trobar un vi blanc de l’altre Gelabert, en Miquel, amb aquest raïm blanc. “Golós”, deliciós …
Vi: Golós 2009, Vins Miquel Gelabert.
DO: Pla i Llevant
Raïm: Giró Blanc, Premsal, Riesling %?
Elaboració: vi blanc sense bóta, molt ben criat sobre les seves mares.
Grau: 13.5º
Preu: 12.5€
Tast: or, amb un punt daurat; nas dolç, pinya i cítrics amb notes de pastisseria, un avanç de les mantegues i el caramel de sucre del pas per boca, la temperada acidesa del riesling tota pel final, perquè el glop no embafi. Ple de volum i persistent, i així un glop i un altre fins que es va acabar. Extraordinari. Infinita “golositat” finita.
Glopets: el Giró2 de Giró i Ribot i l’altre giró blanc que havia tastat l’experimental de Can Majoral tornaven a la meva copa. Vaig ser molt feliç de retrobar-los. I encara em va doldre més no haver-me endut el monovarietal d’en Toni Gelabert. A part de ser “imperfecte” soc … a veure si n’aprenc d’una vegada.
De Gargollassa ni una ampolla, però un secret: a Menorca un dels propietaris del De Vins en té 3 hectàrees i l’assessora n’Andreu de Can Majoral. Els cercles de la felicitat o bé es tanquen o són concèntrics, centrifugats! Tindrem sorpreses i bones notícies.
El que té “ceps”, per no dir una altre cosa, és que no hagi pogut de trobar a Catalunya els “germans petits” de Pares Baltà -Calcari, Indígena i Mas Helena- i me’ls trobi, feliços, ells i jo, a Menorca. Misèries de la distribució, sort que aquests nois del De Vins en són distribuidors, que si no, només els veig en foto.
I més sorprenent que a Can Lito d’Es Mercadal -uns queviures molt senzills, i soc amable- hagi comprat Lanius d’Alta Alella i Rupestris de Pardas, perduts entre Cotos i d’altres desastres.
Ara deixeu-me que sigui “Golós” una altre volta, Giró a la copa, nas clavat, olorant fort, xarrupant llarg i delint-me.
Salut,
* La foto és del Golós Negre, el blanc no surt ni a la web de l’elaborador, som així de sensibles.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Hola Nai!
El Vi de Parés Baltà Calcari, segur que el trobaràs a la Companyia d’Alella, crec que l’Indígena també. Els vaig comprar una ampolla del Giró2 i ja en tinc ganes de tasta’l.
Salut!