Vi: Etim Garnatxa Blanca 2007, Etim
DO: Montsant
Raïm: Garnatxa Blanca 100%
Elaboració: vi blanc sense bóta
Grau: 14º
Preu: 5,85 € als supermercats Bonpreu
Tast: groc palla amb reflexos verdosos. Al nas, fruita blanca, cítrics i un fons de torrats quan s’ha ben obert. En boca, és potent, la graduació alcohòlica és força alta per un vi blanc, i tornen els cítrics. Un blanc no apte pels amants dels vins lleugers.
Glopets: un amics francesos ens expliquen que ells compren a “les grands surfaces” a preus baixos i aleshores els deixen envellir a casa seva. Fins i tot, les revistes especialitzades parlen de les ofertes de la setmana a les diferents cadenes de distribució. Potser a França això és possible, però aquí se’ns fa difícil trobar vins que valguin la pena als supermercats, i vins catalans de qualitat, menys encara. Per dir-ho amb claredat, i amb honroses excepcions, la gamma de vins que acostumem a trobar-hi és de molt baixa qualitat. La mala distribució dels vins catalans, amb l’excepció dels Raimats i Torres, o sigui, Codorniu i Freixenet, n’és un motiu. El fet que, erròniament, es considerin “tots” els vins com un producte exclusiu n’és un altre. De vins n’hi ha de molts tipus, aptes per tot tipus de paladars i, encara més, per tot tipus de butxaques. Si els vinaters catalans donen per perduda la seva presència als supermercats, estan renunciant al principal punt de distribució de productes a casa nostra. Potser un cop de mà de les administracions per promoure la presència de vi català de qualitat en aquests establiments fóra oportú.
Tornem al celler que ens ocupa: d’Etims n’havia tastat dos: una garnatxa negra i un syrah, tots amb molt bona relació qualitat-preu. Dos Montsants molt dignes. I ara, ens conviden a tastar aquest “canonet” blanc. Un altre producte interessant. Malauradament, al supermercat no hi he trobat cap dels negres, potser un altre dia tindrem més sort tots plegats, elaboradors i consumidors.
Ara aneu al súper, compreu aquest Etim Garnatxa Blanca 2007, empleneu la copa, claveu-li el nas, oloreu fort, xarrupeu llarg i deliu-vos.
Salut
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Diria que hi ha algun petit moviment en aquest sentit, em sembla que especialment als súpermercats del grup Bonpreu. A més de l’Etim (jo compro un Ètim negre, de garnatxa i syrah) hi ha algunes altres ampolles catalanes interessants, i a preus raonables (encara no l’he tastat, però ara tinc un Les Sorts, també Montsant; alguns Odes o Gotims Bru de Castell del Remei també arriben de vegades)
També penso que la culpa no és només dels vinaters catalans sinó dels mateixos centres comercials, que per una o altra raó (de vendes, política) prefereixeninundar els passadissos amb Riojas dolents (com és que tots els Riojas són tan dolents?), amb Riberas i naverresos.
Salut i endavant amb el bloc!