Viníssim
bloc de vins
Josep Rofes, amic blocaire i viticultor artesà, elaborador del Montprior, és el meu contacte “secret” a la comarca del Priorat. Generós ens va regalar un parell d’ampolles d’Eneas Dido 2003, vi proscrit perquè la totpoderosa bodega Muga va considerar que li robaven el nom d’un dels seus clàssics. Les ampolles d’Eneas van ser retirades del mercat i etiquetades de nou.
Bevem doncs un vi apòcrif.
Un vi amb més versions que noms.
De noms jo ja en conec tres -Eneas, Eneas Dido i Dido-.
Pel que fa les versions em té desconcertat, en conec com a mínim tres i sort que em falla la memòria.
És un vi misteriós.
La Peñín del 2003 va aixecar la llebre d’un germà petit del Montsant que era millor que el primer vi del celler, el Venus. recordo també que em va costar moltíssim de trobar, i no va ser fins una primera excursió a la desapareguda Lavinia que el vaig fer meu.
El primer cop que el vaig tastar es deia Eneas i era un prodigi d’extracció, tanicitat i cabernetejava d’allò més. En posteriors ocasions vaig trobar un vi molt jove amb un perfil completament diferent, i això només ha fet que començar …
Vi: Eneas Dido 2003, Celler Venus la Universal
DO: Montsant
Raïm: garnatxa negra, sirà, cabernet, merlot
Elaboració: vi negre envellit en un 40% en dipòsits de ciment i la resta en bóta de roure durant 9 mesos.
Grau:13.5º
Preu: 12.95€
Tast: força fosc; li costa molt obrir-se, d’entrada olors poc agradables, resclosit, una humitat alcohòlica gens plaent, després restes de sulfurós i al final un punt de fruita confitada, difícil; el pas per boca millor, cremós i amb un punt dolç, amb volum però un punt passat, no és un vi de guarda i el 2003 té casi 9 anys … li toca aquesta agradable decadència.
Glopets: gratant en el record comparo aquest 2003 amb el primer Eneas que vaig tastar i no els reconec. Entenc que la diferència ve donada pel llarg envelliment que ha llimat qualsevol rugositat i fins i tot li ha passat el ribot a més d’alguna virtut, per alguna banda no ha deixat ni el barnís.
I vet aquí que per treure’ns la pluja del damunt ahir vespre vam decidir passar pel Club del Cep i compensar la voluptuositat de l’aigua amb l’encant d’algun vi. Feia dies que em mirava el Dido 2009, espectacular amb el seu lacrat de cera groc, impecable en la seva presentació. N’obrim una ampolla i no em trobo amb la càrrega de fruita i joventut que li recordava recentment i me’n vaig de cap a l’Eneas Dido 2003.
Desconcertats vam aprofitar que la vinacoteca rebia la visita amiga d’una de les grans dames del vi i el cava català, no us en diré el nom però per la seva alçada, figura i blanca melena la reconeixereu amb facilitat. Tan elegant, com discreta i sabia, “..dels comptes del altres no en sé res, prou feina tinc amb els meus..” ens comentava arran de la nostra pregunta sobre els preus “al límit” d’alguns vins. Li vam donar a tastar el vi, el seu judici coincidia amb el nostre “… aquesta olor és d’una reducció excessiva, en canvi en boca li notes fruita dolça, un vi modern amb un nas …”
No afegiré res més, però encara no sé quin Dido creure’m, si el primer casi granític, el de la fruita, o aquest darrer més elegant però més desconcertant. De fet no si em puc creure aquest vi per més punts que obtingui.
Aquestes diferències no poden venir totes d’anyades i climatologies diverses, aquí hi ha algun excés d’experiments.
No sé si juguen amb el vi o amb mí.
Salut,
* I encara tenim una altre ampolla d’Eneas Dido 2003 per obrir, aquesta partida encara no s’ha acabat.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Hola Nani,
Les meves experiències amb el Dido i el Venus s’assemblen a les teves. Amb el problema afegit que, quan vaig començar a tastar aquests vins no tenia l’experiència que puc tenir ara. M’ho vaig passar malament, perquè no aconseguia entendre aquests dos vins. Tinc amics que encara em retreuen ara que els recomanés el Venus…
Ara fa temps que no tasto aquests dos vins. és allò que es diu del gat escaldat…
Salut!
Jaume