Viníssim

bloc de vins

27 de novembre de 2012
2 comentaris

El meu TopViCavaCAT 2012

El passat 5 de novembre es va presentar la Guia de Vins de Catalunya 2013. aquest any a començament de juliol vaig anar a portar els vins de la Cooperativa de la Serp i em vaig quedar a tastar amb Jordi Abellan, Jordi Alcover i Sílvia Naranjo.

Una jornada més que interessant i  molt formativa. Estrictes en el tast, les puntuacions, els taps, les contraetiquetes, punynets ens el comentaris i elogiosos amb les sorpreses si eren grates …

Un dia molt divertit que si el repeteixes 5 cops per setmana durant gairebé 6 mesos torna en una feina que només es pot encarar amb rigor, professionalitat i un tirada molt forta pels vins, els viticultors, les vinyes, el paisatge i el territori.

A la vida tot és criticable i susceptible de millora, però hores d’ara ningú ha presentat un mètode de tast més objectiu que el tast a cegues. Un mètode que sovint és tan injust que fa que la justícia poètica dongui presència als vins més insospitats.

A Viníssim això ja ens està bé. Sempre he dit que la Guia és la revolta dels petits.

La Guia ha esdevingut una realitat amb pes específic, ha creat un espai que abans no existia  i l’ocupa de ple dret.

De la mateixa manera projecte una imatge global i molt  potent del conjunt dels vins catalans. Abans i ara ningú fèia, ni fa aquesta feina, com a màxim les diferents DO’s i amb major i menor fortuna projecten una imatge dels vins de la seva zona i punt. 

Molt interessant en aquest sentit és la  feina de la Guia de Vinum Nature de vins ecol·logics i biodinàmics. Em sembla que ja van per la segona edició, un dia d’aquests en parlarem.

Ara tornem a la festa al TopViCavaCAT. Com cada any cito de memòria i en l’ordre que  vaig prendre els vins que vaig tastar: 

Edetària Blanc -equilibrat i molt elegant.
Via Edetana Negre-el seu negre més visceral, a voltes el que més m’agrada. 
Edetària Negre-un top, li queda molta vida per davant.
Finca PErsonal-la garnatxa peluda de finca, un tros de vi, amb molt recorregut.

*Els primers vins van ser d’Edetaria per una raó de proximitat …

* Llavors vam començar pels blancs

Pda’– ja l’havia tast abans, aquesta cop molt millor, més aromàtic i intens.
Quintà Blanc-una gran garnatxa blanca de la nova escola terraltina, molt bo.
Muscat Martí Fabra, Flor d’Albera– nas impresionant, en boca no em va convencer tant, hi tornaré.
Pardas Xarel·lo-quan la treballen bé, el xarel·lo dóna, PArdas m’agrada molt. 
Akyles Macabeu-sensacional macabeu, ja el recordava així.
Akyles PX-sorpresa amb el Px, que es repetirà més endavant, n’hi ha molt poc.
Rita- 2011 molt bo, però sense arribar a l’excel·lència del 2010.
Pedra de Guix-praliné, avellanes, mineral, gras, l’altre PX el millor blanc ….
Abracadabra-va aguantar després del d’abans, molt interessant.

* Arribats en aquest punt de qualitat vam canviar de tipus de vi.

Argil·la Xarel·lo-l’havia provat al Vijuny, un cava inmens.
Argil·la Sumoll-elegància i sumoll, molt xul·lo, aquests Argil·les llàstima del preu.
Torelló Jeroboam 2007-mantega, bobmbolla, tradició i plaer.
Recaredo 2007
Recaredo 2006 Subtil
Recaredo 2004
Recaredo 2003– un crescendo de finor, un rere l’altre, no hauríem acabat mai…

* Vam arribar molt amunt, canvi de tipus de vi.

Belat-al final he aconseguit tastar-lo, extremadament fi i elegant, un pinotet …
En  Numeros rojos– garnatxa peluda, especiada i de mig cos, en vull molta …
Odysseus-clàssic i elegant.
Lo Morenillo-encara no m’he recuperat, 4 mesos de fusta per acaronar espècies i regalèssia, de lluny el més singular … el més Viníssim.
Sra. Carmen-potent i intens, té tot el que li demanes a un vi negre, més clàssic però.
Mans de Samsó– profund, mineral i amb l’estilet de la carinyena sempre apunt.
Pater-garnatxa negra, treballada i clàssica
Les Manyes
i Les Tosses-tops prioratins
Els Escurçons
 i LEs Pesseroles-sensacionals tots dos, millor la carinyena
Braó-un dels grans vins per comprar enguany, “només” val 20€, lluminós i expressiu 
Lo Somni-molt correcte i jo ja duia massa vins
Palell
Les Tallades
i Comes d’Orto-quan Joan Assens t’explica els seus vins, sents plaer a la boca i a l’intelecte, ens fa millors. 
Cartús-un altre top prioratí
Finca Personal– tancàvem el tast jugant a casa.

*Dia flor bon dia per blancs, negres taní viu perquè entràvem en quinzena mineral. Joan Assens dixit.

Demà taula rodona al MeaM convidats pel TR3SC amb  Lluís Tolosa, Jordi Alcover i Nani Viníssim parlarem de la Guia de vins de Catalunya 2013 i tastarem entre altres coses el Sargantana 2011 aviat sabreu perquè.

Salut,
 

  1. Hola Nani!

    Vaig estar molt content de saludar-te l’altre dia a l’Otto Zutz. Realment és una gran festa dels vins catalans. Realment vas aprofitar el temps, tal com es pot comprovar a la teva llista, nosaltres també déu-n’hi-do.
    Potser t’hi afegiria el Tros blanc d’Alfredo Arribas, el brisat d’Orto, el Tern de Batea. Totalment d’acord amb els Recaredo (en Ramon Roset  em deia, espera’t que ara treuran una altra ampolla…), tens raó no hauríem acabat mai, els Argila molt bons, no sé si vas tastar el sumoi de Rodonyà, també el Gramona amb el Celler Batlle. I els negres d’Orto, em vas recomanar el Morenillo, esplèndid i si, singular, amb va agradar  una carinyena 100% del Montsant que es diu Miloca, el Ferrer Bobet, el Tros Negre, el Mans de Samsó, els Heravi, en definitiva un autèntic festival.
    Un bon exemple dels magnífics vins que tenim al país i una diada única, potser l’espai on es va fer… 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!