Viníssim

bloc de vins

31 d'octubre de 2011
2 comentaris

Collita Roja 2008, de Pardas al cel, el vi de les 155.000 visites i els 150 apunts

“Vinificar Sumoll és una lluita contra la mort” diuen els propietaris del Celler Pardas. Deixeu-me que us digui que vinificar sumoll és  celebrar la vida i lluitar per la supervivència d’una varietat, i de passada reivindicar-ne unes quantes més.

Aquesta i no una altre és la Collita Roja que volem a Viníssim. Salut, vins i vida.

Molta és la sang que corre per les pàgines de la novel·la “Red Harvest” de Dashiell Hammet i molt és el vi que ha corregut pel bloc des del seus inicis.

Estic sorprès, sorprès i content. A la vida  hi ha copes que no saps mai on et duran, i a base de clavar el nas, olorar fort, xarrupar llarg i delir-nos tots plegats
hem fet un tros de camí junts blob a blob, xarrup a xarrup … Hey Babe! Take a walk on the wine side …

De l’espetec de trets i morts de la novel·la ressucito dos personatges, la Dinah Brand  i el seu lacai en Dan Rolff, els quals em serveixen per parlar de la meva poca traça com a tastador-per la Dinah que després de jugar amb tothom acaba amb un punxo de gel clavat al pit- i la veneració que tinc pels vins – la d’en Dan per ella-.

Tot i que la meva ingenuïtat i la meva gasiveria m’han portat a beure moltes ampolles que només puc qualificar de vinagre i a posar la meva llengua i el meu paladar en més embolics dels viscutsper la Dinnah Grand a Poisonville, una fèmme fatale massa ingènua per no tenir un  final obvi, roman en això dels vins igual d’enamorat d’ells com Dan Rolff ho estava d’ella, sense esperances d’entendre massa res però gaudint de la suau, tendra i dolça addicció que Dan sentia per la seva companyia i jo sento pels nostres vins. 

I ara abans que la “Collita Roja” em pugi més al cap, us parlaré del vi que el senglar de Pardas i quatre “meravellosos franctiradors” van deixar que m’emportés d’Espiells a casa. 

Vi: Collita Roja 2008, Celler Pardas

DO: Penedès

Raïm: Sumoll 80%, Marselan 20%

Elaboració: vi negre quasi ecològic amb vinificacions separades pel sumoll provinent de tres finques diferents amb ceps de més de 50 anys, la fermentació en bocois de castanyer i malolàctica en inox, envelliment en bótes de roure seminoves -els ho agrairem eternament-, la marselan -ceps de 5 anys- fermentat en inox i després passat per roure francès.

Grau: 14º magnífics graus que no es noten per enlloc, no en sobre cap.

Preu: 20€

Tast: mitja capa i bona llàgrima; herbes aromàtiques, humitat i fruita vermella; un pas per boca sublim, àcid, potser resinós, ple i persistent, boca plena de vi lleuger,   amb un regust permeteu-me la llicència sanguinolent, carnós ; però sobretot aquesta fuetada àcida bona com la de les mandarines de l’hort de l’àvia, collides i menjades a peu d’arbre, mineralitat directe de la terra, sabors antics. Principi i final.

Glopets: és un vi que no agradarà a tothom, cap problema només hi ha 2.000 ampolles i escaig. No agradarà a tots, però crearà moltes adiccions, em moro de ganes de tornar-lo a tastar.

Especialment interessant el sentit comú amb que no l’han ofegat amb fusta nova, i tot i que la marselan m’és gairebé desconeguda, si comparem vins el Pedradura, per mí l’experiment més reeixit de Can Ràfols dels Caus-i mira que n’arriben a fer d’experiments en aquest celler-, me’l recorda bastant “… Heu de pensar en una tarda en plena canícula estival. Pal planteu-vos enmig d’una pineda, tanqueu el ulls i concentreu-vos en aquella olor de pinassa seca, resina i pols …” m’atrevia a dir, però el “Collita Roja” té un plus de substància, la sang que us comentava abans, el que no tinc clar és si aquesta sang és del senglarde Pardas o dels morts de Dashiell Hammet.

No us atabalo més amb pistoles, ni metralletes carregades de bales de mala-escriptura i difícil lectura.

Tasteu el vi i meravelleu-vos. 

Mentrestant en record de la Dinah i el Dan ofegaré les meves penes d’addicte assedegat al “Collita Roja” com feien ells a base de ginebra, llimonada i sifó. Així passaré l’estona fins que la sang roja del sumoll torni a correr per la meva gola. 

Salut,

*El Tast&Casa ja rutlla, dissabte passat vam fer el primer servei de tast de vins a domicili. Aviat tindreu la crònica dels vins tasts, només us diré que el millor va ser un Brut Imperial. www.tastandcasa.cat 
 
 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!