Viníssim

bloc de vins

18 de febrer de 2012
8 comentaris

Carinyena: Tendències vins negres 2011

Felicitem-nos perquè la carinyena ha sortit al carrer aquest 2011. Els cellers han deixat de tenir-li por i mig amagar-la amb garnatxa i s’han decidit a fer-la visible. Ara deixen que els furtius la robem i ens la bevem. Cal que la begui més gent , però.

Dic una veritat a mitges. De carinyenes fa anys que en corren sobretot des del Priorat, tenim les dels Terroirs al Límit de preus ilimitats, Bobet Selecció o els Cims de Porrera, la de La Finca La Garriga de Castell de Pereleda, la de Parató al Penedès, o el Puresa de la Terra Alta, totes aquestes no són noves i van obrir camí.

Tancàvem el 2011 amb noves incorporacions La Carrerada d’Orto, Clivelles i Costers de l’Alzina, L’Heravi Selecció i les Mans de Samsó de Vinyes d’en Gabriel i en conjunt aquesta varietat ara té una presència i un discurs propi. I a preus “limitats”, populars i aptes per paladars imperfectes i butxaques  més buides que plenes.

L’aposta és clara i marca tendència, la cariyena deixa de ser aquell final llarg i esmolat en molts vins, per ser protagonista a copes i paladars.

Fuetades balsàmiques de romaní i ginebró, primer fresca i després golosa, final amargós …

Els sabors de la carinyena és la baula perduda entre les varietats com mandó, trepat,  picapoll negre, sumoll o morenillo … i garnatxes, ulls de llebre i monastrells. Bevent carinyenes entendrem millor la vinya catalana.

La carinyena com a tendència és interessant també perquè ens obre les portes a explotar noves modes. Igual que el xarel·lo ens ha obert la porta del macabeu o la parellada,  la carinyena ens portarà a més monovarietals de garnatxa, i mentrestant donarem temps a que raïms com el sumoll explotin i esdevinguin d’aquí uns anys els vins no ha tastar, sinó a beure.

La carinyena és una varietat que trobem arreu i en moltes cooperatives tant de l’Empordà, com de Tarragona, per tant podrem consumir-ne a bons preus. Un gran raïm en temps de crisi.

I ara imperfecte i furtiu, després de buidar el pap, deixeu-me que us parli d’una carinyena bastarda la de L’Heravi Selecció 2009.

Bastarda i imperfecte perquè el seu cupatge és 50% carinyena de 70 anys i 50% sirà de 15 anys. Us en parlo perquè el sirà no el trobes enlloc, en aquest cas només serveix perquè amb la mateixa quantitat de carinyena tinguem el doble de vi. Bona jugada, aquesta de Vinyes d’en Gabriel.

Vi: L’Heravi Selecció 2009, Vinyes d’en Gabriel

DO: Montsant

Raïm: Carinyena 50%, Sirà 50%

Elaboració: vi negre llunar -és a dir casi biodinàmic- amb vinificacions separades de les varietats, maceracións de 3 setmanes i pas per bóta de 8 mesos.
 
Grau: 14º

Preu: 9€

Tast: roig i lluent; nas mineral, vegetal i amb records de fruita vermella fresca; estructurat i voluminós, notes molt fresques de ginebró i puntes  de gerds, llarg i esmolat, mineral; al  sirà encara el busquen.

Glopets: ha estat la de vinyes d’en Gabriel, però podria haver estat qualsevol altre de les que hem esmentat. tenim sort de tenir Clivelles i Alzines, o Carrerades al nostre abast. L’altre dia vaig tastar-ne una de Vins del Tros que és a punt de sortir, boníssima.

Sobre el debat del desastre del nom Samsó us envio a l’apunt que vaig fer fa un temps, sobretot llegiu-vos les comentaris, va haver-hi un debat molt enriquidor.

Fa un parell  d’anys que un Puresa 2007  em mira de reüll des d’un racó del menjador, un dia d’aquests farem una festa … de carinyena és clar!

Salut, 

* I un desig: a veure qui és el primer valent que fa un vi d’inoxidable de carinyena. Sí, sí està bé ja sé que Empordalia en té una però no es troba enlloc. 

  1. Hola Nani!

    Quanta raó tens al parlar de que bevent carinyenes entendrem la vinya catalana i quin esclat de bons vins amb aquesta varietat que tenim a casa nostra. Quan el nostre amic en Jaume Aguadé insistia i ens recomenava  vins de carinyena i ens deia que Catalunya és terra de grans vins amb aquesta varietat, jo m’ho apuntava i el temps li ha donat la raó  (poder tastar l’altre dia al camp del Barça  La Carrerada, Els Estanys de Martí Fabra (encara sense etiqueta), el Mans de Samsó, Les Clivelles, etc.) això és un luxe i que hem de fer valer. També m’agrada el Puresa de Gandesa, vi que vaig conèixer fa un parell d’anys a la Fira del Vi de la D.O. Terra Alta, de ben segur que no et durarà gaire més, oi?
    Que vagi bé i Salut! i bons vins. 

  2. Hola Nani,

    Quanta raó en el que dius sobre les carinyenes, i he de dir, com bé saps, que sóc més de Garnatxa, però també són molt de monovarietals, i especialment dels que estan fets amb les varietats autòctones, sense complexes i donant una impressió honesta i sense disfreces del territori.

    Una abraçada!!!!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!