Viníssim

bloc de vins

30 d'octubre de 2012
4 comentaris

Biodinàmica amb Joan Ramon Escoda

L’altre dia vaig assistir a una xerrada-classe-tast de Joan Ramon Escoda sobre biodinàmica i vam tastar tres del seus vins.

Anem per la xerrada. A part de quatre collonades, la banya i les llunes,  no havia ni llegit ni escoltat una lliçó biodinàmica “a fons”. Part del que ens va explicar és perfectament entenedor:  reforçar la biodiversitat d’uns conreus amb la vegetació i el compostatge fet al mateix indret tot cercant el màxim de conreu orgànic a tots nivells. Seguir un cicles llunars com s’havia fet tota la vida. O potenciar els conreus reforçant el compost amb alguns remeis de plantes o algun mineral concret com el silici. Són coses que amb un mínim de sentit comú, ja veus que dolentes no són.

La base filosòfica, Steiner, que hi ha al darrera pots creure-te-la o no. Segons Escoda ell el que té més clar és que les pràctiques biodinàmiques li funcionen, és la seva conclusió després d’uns anys de prova-error, dit d’altre manera si funciona, funciona. La resta com en molts casos és literatura.

Anem de cara als vins. Obvia, però sorprenent és la seva frase:“No hi ha vins biodinàmics, només hi ha raïm biodinàmic” És  a dir no hi ha recepte per fer un vi biodinàmic, només per conrear la vinya amb mètodes biodinàmics.

Tal com ell explica la seva manera de fer vi, entraria més dins la categoria de vins naturals: ” Ni llevats artificials, ni enzims, ni filtrats, ni sulfurós afegit” Bóta sí, i de vegades força, però més velles -amb molt vins, que no pas avinagrades- que noves.

Fermentacions capricioses i eternes, control de temperatura per la calor, però no pel fred.

Anem pels resultats dels seus “Monovarietals d’aigua vegetal”. Divertida i encertada definició que fa dels seus vins.

Els Bassots 2007: Chenin 100%/maceració de 10 dies amb les pells-brisat doncs-/ i cap a la bóta durant 15 mesos, 8 dels quals va durar la fermentació/resultant un vi groc palla, amb més llevats i mantegues que fusta, gras amb volum, d’entrada suau, després torna intens, i una dolçor que ens remetia a un alcohol potser no del tot integrat, el vam prendre calent/ Complexe, sorprenent i interessant. Per alguna banda deien que un pel evolucionat.


El Nas del Gegant 2011
: Ull de llebre 100%/inox sense bóta/roig, preciós, ribet molt líquid; nas de fruita vermella i especiat, pas per boca suau, sedós, de glop llarg i al final un punt de nervi, més que interessant/ Un vi d’aquells de glop llarg i fer-te passar la set, assaborint un vi fresc i molt juganer.

*Vull afegir que la primavera passada vaig tastar un 2010 que havia evolucionat massa i presentava trets oxidatius i olors desagradables. 

Les Paradetes 2006: Sumoll, Garnatxa, Ull de Llebre/8 mesos de bóta/ cobert de capa, roig profund; suau primer i contundent després, per a mí mana molt el sumoll, aquell gust ferrós, metàl·lic i sanginolent que de manera individual he associat a la varietat. Un vi complexe i amb un paladar innovador, per tot plegat, raïm biodinàmic, absència de sulfurós, bóta més que respectuosa/. El recordava així.

Joan Ramon Escoda és dels que passa del tast,” Si us agrada beveu-ne molt, i si no, hi ha molts vins al mon”

Sembla que passi dels vins, i que tot i que la seva màxima és “La llibertat és donar sense esperar res a canvi” Però el preu mig dels seus vins, excepte El Nas del Gegant, ronda els 18€-19€. 

El que sí que vull comentar és el fet que si combinem llevats naturals, amb fermentacions que comencen i acaben quan els sembla, no importa la durada, reduim la fusta nova i minimitzem l’aportació de sulfurós. Els vins són força diferents: d’una suavitat molt contundent, no tenen aquella entrada o atac agressiu i vandesenvolupant els seus aromes i sabors d’una manera més natural. Penso en els vins d’Orto quan escric això. I d’alguna manera els vins de Joan Ramon Escoda, reforcen això que dic.

D’altre banda el discurs varietal, “Vaig escollir la Chenin perquè em semblava que era el raïm que millor s’adaptava a la finca per alçada i orientació” Costa molt més d’empassar que els seus vins. Ex enòleg, va plantar amb un criteri pre-biodinàmic i ara li costa defensar decisons preses d’antuvi amb criteris d’una altre vida. era més fàcil dir que quan va plantar no hi havia gaire sensibilitat en aquest tema i ja està.

La intensitat amb que Joan Ramon Escoda viu i explica el fet biodinàmic transmet  una energia que sí que es reconeix ens els seu vins, que per  a mí tenen la principal virtut que ha de tenir un vi de “raïm” biodinàmic, que se li noti, que aquest fet el diferencïi. Si no és així  que sigui biodinàmic és una etiqueta de marketing i punt.

Gràcies Joan Ramon, per la classe i els vins, que veurem de tant en tant… el problema de no tenir una butxaca “biodinamitzada”.

Salut, 

  1. Quan hom parla als demés de quelcom que no coneix, el que no pot dir es que aquelles coses són “collonades” i “literatura” (sense donar cap argument). Trobo una manca de respecte vers la persona transmissora de la xerrada, els lectors del blog i per vostè mateix.

    Jo sóc abstemi de begudes alcohòliques, i si dic que el seu blog és una apologia de l’alcoholisme, estare mentint. Ras i curt.

    Atentament, i perdoni si li s’ha vist agredit amb el meu comentari. No ha estat la meva intenció el fer-ho, però veig massa sovint el desig de menystenyir a qui no combrega amb les opinions/creençes d’un mateix amb les paraules “collonades”, “sectarisme” i afins.

Respon a JRRiudoms Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!