Trempat amb el Trepat

De la meva passió pel trepat en sabeu el motiu, uns centenars de ceps a la Vinya del Rial de la Serp. De la meva admiració pel trepat, Carles Andreu. De veure com una DO reneix apostant per una varietat menystinguda, satisfacció davant la feina ben feta. No cal renunciar a res per ser tu mateix, i si tens fe i no defalleixes, el reconeixement arriba, sobretot si tens personalitat, i al trepat n’hi sobra.

De reconeixement  en té cada cop que el poso en un tast:“… Diferent, suaument intens, especiat, per menjar …” I per ser feliç!  afegiria jo. Diferent que bonic és que el primer adjectiu sigui diferent. Visca la diversitat!

Agrada molt les dones, deu ser perquè tenen el paladar i la ment molt més oberta que alguns obsexes que conec …

El trepat és aquí per quedar-s’hi amb un present ple de forasters, carlanies, gatzarescuques de llum i mentiders, tots atrepats i ben trempats. És aquí perquè té una Festa i és una festa.

A la festa de les copes, el trepat hi és convidat. M’agrada l’Empordà-Conca de Barberà connection, m’agraden els Microvins i el que representen, m’agraden els jocs de paraules i els Vins de Pedra, els de la Marta Pedra  i en Josep de La Vinyeta un celler que sap conectar amb la gent. I més encara,   el seu Trempat d’ampolla rotunda i vi elegant, mig cos i pebre, m’agrada com   fa salivar, l’acidesa varietal i el pas per boca, quan el beus sempre et pica l’ullet i et diu: Oi, que en vols més…

Viníssim deixa de fer-te l’orni, i cercar una musa allà on no hi és, i gaudeix de la vifelicitat quan la tens al davant. Clava el nas, olora fort, i deixa que el glop petit i llarg et deixi ben Trempat.

Força trepat!

 

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *