Apunt de Nadal: Vesprada d’Art amb Ramon Rosset i els IOMUS de la Cooperativa de Rodonyà

La Sumoi ha estat una varietat proscrita a Catalunya fins va ben poc. Raïm “desnonat” -adjectiu de trista actualitat-, per varietats franceses suposadament més nobles i que amb el temps hem vist que només es suporten amb perruca i perfum de maquillatge de celler, tal com els nobles a la cort de Maria Antonieta.

Vet a quí que la terra és tossuda i els ceps més, tot torna -diuen-. I a la Cooperativa de Rodonyà que tenen sumoll per donar i per vendre se’ls va acudir reivindicar-lo amb una Jornada Tècnica de la Sumoll 5/05/2011 i van aprofitar l’ocasió per demanar a l’enòleg Joan  Rovira perquè vinifiques 4 vins escumosos amb Sumoi: els IOMUS, el nom al revés, tot canvia per tornar a començar.

Aquesta és la història  que ens porta a la seductora oferta de Ramon Rosset -home de vins de llarg recorregut  i de coneixements profunds, gran divulgador i amfitrió de taula  més que generosa – a tastar els 4 IOMUS,la capsa sencera, una vertical de Sumoi “sui generis”. 

Primer us passo la fitxa que va publicar la Cooperativa de Rodonyà, després parlarem de la vesprada d’art: 
Iomus Clàssic. És un vi escumós de la varietat sumoi negre. La segona fermentació s’ha fet seguint el mètode tradicional
Iomus Ancestral. És un vi escumós de la varietat sumoi negre d’una sola fermentació que s’ha iniciat en dipòsit i ha finalitzat en aquesta ampolla.

Iomus Blanc de Noirs. És un vi escumós de la varietat sumoi negre, elaborat com a blanc de noirs, és a dir, evitant que la pell tenyeixi el most. La segona fermentació s’ha fet seguint el mètode tradicional.
Iomus Cryo. Most congelat. És un vi escumós de la varietat sumoi negre. La segona fermentació s’ha fet seguint el mètode tradicional, però els sucres per fer aquesta fermentació s’hi han afegit en forma de most del mateix vi base conservat mitjançant congelació.

Fins aquí la part objectiva. Amb la primera copa la del Clàssic ja em vaig enamorar de la fruita vermella, la pastisseria, i el sabor ferròs, un  punt metàl·lic,sanguinolent -qui no s’ha llepat mai una ferida?- que tinc associat a la sumoll. I la bombolla, perletes roges, acaronant llengua i paladar.

L’Àncestral, el vi d’agulla, ens porta  a un vi més rústic, més desigual, records de taula llarga i família, un viatge en el temps. Trajecte que fas des de la qualitat d’una producte ben fet, sabors quasi calcats al Clàssic, bombolla més divertida. Quan tronarem a tenir vins d’agulla de veritat coma aquest?

El Blanc de Noirs, més fi i elegant. Però amb el toc i la perosnalitat que li pertoca a la varietat. Com és que hem estat tants anys visquen d’esquena a un raïm tan singular. Esperem no sigui massa tard?

El Cryo, brutal.Un cava fermentat amb el seu most, teatre dins el teatre, Shakespeare revisited: To be or not to be. Aconseguirà el Sumoi ser “fill pròdig” de la vinya catalana?

Festival de Sumoi i bombolles a les copes de Can Ramon. Poques vegades obrir quatre ampolles esdevé un exercici de justícia poètica. Un raïm i la seva supervivència, una cooperativa  que lluita per un llegat, uns vins o caves que des de l’excel·lència en l’elaboració i una presentació exquisida obren portes d’esperança. Uns Iomus que probablement només tindran continuïtat en la nostra memòria …

Vesprada d’art, símbol de la fugissera felicitat del temps i que fa que haguem de valorar més encara l’estima en els rostres que ens miraran aquest dies de taula llarga, bona vianda  i millors vins. 

Mengeu i beveu-ho tot perquè és en la felicitat dels rostres que us estimen que trobareu la vostra …

 Bon Nadal!

* Gràcies Ramon per la teva generositat.
 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *