Orígens 2010 i Independència 201……

Cal parlar dels Orígens quan aquests reivindiquen l’herència d’un territori i lluiten per la seva dignitat i supervivència.

Orígens que et serveixen per explicar-ne el present i són, sobretot, una llavor de futur.

El vi és futur, el futur dels que creuen en les seves arrels.

Un vi, l’Orígens, com a metàfora de la lluita d’un dia concret, assenyalat.

Una lluita que no és d’un dia, si no que ve de molt enrere i que no es pot aturar.

El vi té una vida limitada, fins i tot curta, però cada any hi ha verema, es renova amb cada collita i la lluita dels valents que es guanyen la sort amb l’esforç, no s’atura.



Aquest vi de la Torre de Fontaubella és fruit del compromís d’en Josep i l’Olga.

Un compromís que els ha portat a apostar per un poble minvat d’habitants, on l’activitat s’havia ralentit, el temps quasi aturat, el trulls immòbils, les vinyes un somni oblidat i les destil·leries un record dels avis.

Plantar vinya per recuperar el passat d’un poble. Per recuperar la memòria d’una família. Plantar vinya carregada de futur pels fills. Lluitar per aquesta vinya al costat del pare. Fer realitat un somni, explicar el present. 

Un vi com a símbol d’allò que creus, allò que defenses, allò pel que lluites.

Aixecar sobre les runes familiars una casa d’hostes, Ca la Mònica. Una casa gran, oberta al món, on hi caben amics i passavolants. Una casa des d’on pots ensenyar el que estimes, defensar comarca i territori.

Tot poble necessita gent que aposti i cregui en ell.

Un vi com a metàfora de la lluita en una Diada que parla de futur.

Vi: Orígens 2010, Celler Montprior

DO: Montsant

Raïm: Garnatxa 80% i Carinyena 20%

Elaboració: vi negre de vinya jove al Clot de Perejaume amb un pas per fusta de 8 mesos en bótes amb un parell de vins.

Grau: 14.5º

Preu: 5€

Tast: vi roig, lluent i viu; mig cos, lleuger i llaminer en boca, garnatxa jove, amb una fiblada de carinyena que el fa fresc, amb una acidesa molt equilibrada, el grau emmascarat sota el raïm i amb la fusta al celler, on ha de ser, i no a la copa; un vi negre apte per l’estiu, gastronòmic; un vi d’aquells que veus a galet, el gaudeixes amb seny i acabes arrauxat.

Glopets: recordo que el primer cop que vaig tastar un vi d’en Josep i l’Olga, va ser en una dinar de verema a la Vinya de la Serp. Quan em van demanar què em semblava li vaig dir que el vi era “… bo i singular, però  no sembla un Montsant…” En Josep, murri, reia. 

Ara, uns quants vins després, els seu vi encara és un Montsant singular, més lleuger, però molt saborós. Segur que la vinya amb ceps d’entre 5 i 7 anys i té molt a dir. Parlo d’aquesta diferència com ha virtut, el ceps primerencs i una encertada feina al celler i les bótes cerquen aquest caràcter independent en el seu vi.

Valents com són, enguany s’han inscrit a la DO i l’Orígens 2010 és el primer vi que surt amb DO Montsant.

Quan creus en allò que és teu, ho defenses fins al final.

Tota lluita necessita un símbol.

El de l’Orígens de Montprior: el Drac “… Quan el nostre besavi, seguint les passes del seu germà, obria un petit celler a principis del s. XX, el drac es feia present a les gàrgoles, als esgrafiats i al ferro fojat del celler i dels edificis de Reus. Era el Modernisme…” 

El dels nostres Orígens i el somni dels nostres morts: quatre barres i una estel per somiar.

El camí és la lluita i en ella ens reconeixem!

Salut, Vins i Independència!

* Gràcies Josep i Olga per la generositat i l’exemple que ens heu regalat.
* En Josep m’ha fet arribar un parell de notes que completen l’apunt i reforcen la idea que qualsevol projecte ha de ser col·lectiu o no serà:

– Aquest projecte és col.lectiu. Sense la família i molts amics i amigues que ens animen, que comparteixen la feina a la finca i que fan seva aquesta av

entura enològica faria temps que haguéssim tirat la tovallola. El nostre exemple sou els “viticultors descuidats i vinificadors gamberros” d’Arenys!

– Aquest vi, l’Orígens 2010, es va fer possible mercès a la generositat del Jaume Giral (que ens va acollir al Celler Ronadelles de Cornudella de Montsant) i el “savoir faire” de l’enòloga, Eva Prim, que tenen molta paciència amb nosaltres quan anem a fer-los nosa al celler amb unes escasses caixes de raïm…

  

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *