Viníssim

El passat més d’abril Joan Ramon Gòmez Pallarès publicava al De Vinis un apunt sobre els vins de la Catalunya Nord, magistral i sensible com sempre -soc fan absolut dels seus quaderns de vacances mallorquins, passions baleàriques compartides-.

En el seu post numerava el perquè de l’esplèndid futur de la zona, viticultors joves i vells, cepàges autòctons i vins cada cop més naturals. En parlava com un exemple a seguir i no va curt d’arguments.

Fruit de la casualitat el passat mes d’abril també corria per la Catalunya Nord. Era a Mesa a tocar de l’estany de Tau. Terra del Piquepoul de Pinet i milions de ceps més.

Poblets petits enmig d’un mar de vinyes, turons suaus, cotes baixes i un sòl argil·lós perillosíssim quan és moll i que encès pel sol estiuenc ha de fer més por, que l’infern de Call Vermell de 4 kilos Vinícola.

A un parell de kilòmetres de la casa teníem la Cooperativa de VilleVeyrac, Cave l’Ormarine per ser més concrets. També vaig considerar-lo un exemple a seguir, per motius ben diferents però.

Més o manco elaboren un parell de milions d’ampolles, poca broma, i una quinzena de vins, entre blancs, rosats, negres, dolços i algun escumós -molt sorprenent el de picquepoul-.

Quinze vins repartits en 8 o 9 AOP’s i IGP’s, des l’estrella Pinet pel picapoll, Coteaux du Languedoc, Vins de Pays de Côtes de Thau, Vins de PAys d’Oc, Muscat de Frontignan …. Molta Grenache, Carignan, Mourvedre, Cinsault, Picquepoul i quan volen treure Viogner, Chardonnay o Cabernet -que també n’hi ha- surt amb IGP, tira milles i beu ampolles.

Són vins barats entre 2€ i 7€ la majoria, entre altres coses perquè dels 15 vins només dos passen per bóta. “Le foudre c’est chère …”

Vins blancs molt frescos i saborosos , i vins negres del 2008 envellits en dipòsits i arrodonit en vidre, entrada amable, estructurat i taní rodó, “Nani, això té gust de fruita i regalèssia …”em deien abans d’ahir.

Vins d’aquells de tota hora i qualsevol àpat, fàcils, directes i sincers … Viníssims!

La bóta de roure vista com una excentricitat, un luxe innecessari, vi de vinya  i ampolla per ser begut a taula.

Us en deixo dos, el que més ens van agradar i dels que més caixes vam comprar: el Preambule -70% Grenache, 20% Mourvedre-Monastrell-Mataró Almogàver, 10 Syrah-   i el Chateaux de Veyrac – 30% Syrah, 40%Grenache, 30% Mourvedre. Cap dels dos arribava a 5€.

Si volem que el Vi torni a la Nostra Taula com diu el viticultor, activista i lliure pensador Oriol Pèrez de Tudela quin mirall del Llenguadoc-Rosselló ens interessa més el d’en Joan al De Vinis? O el de la Cave L’Ormarine i els vins sense … ?

Per cert els únics snobs que compràvem vi embotellat a la botiga de la cooperativa érem els turistes, els nadius tot s’ho bevien a doll …

Més miralls… 

Salut,