Viníssim

Us passo la crònica d’un tast del Tast&Casa en el qual pdeu agafar idees per entre les 12 referències que vam obrir per fer una Nit de Sant Joan antol·lògica. Salut i bona Revetlla!

Divendres 15/06/2012 tornàvem a ser a Ca la Cinta a Torrelles del Llobregat carregats d’ampolles, copes i il·lusió.

La volta a Catalunya per DO’s s’acaba amb la 4rta Etapa, però no plorarem alçarem lles copes i brindarem de nou. 

Una passejada per la Terra Alta, la Conca de BArberà i el Penedès. O el que és el mateix un tast pel de Xarel·lo, Trepat, Parellada, Sumoll, Garnatxa Peluda, Garnatxa Blanca, Morenillo, Carinyena …

Vam viatjar d’una DO a l’altre sense parar tastant els vins per colors. 

Encetàvem l’etapa amb la Parellada 2011 de Carles Andreu; la subtilitat d’una de les novetats blanques amb maceració carbònica d’aquest any. Lleuger, però molt persitent i elegant, cítric amb un treball de mares important. 
Tot seguit el Xarel·lo de Caves Nadal 2011 un dels blancs més voluptuosos del Penedès, un èxit  assegurat a un preu molt competitu, si el veieu no el deixeu escapar i ja tindreu un dels vins de l’estiu. 
Terra alta és sinònim de garnatxa blanca, i Edetària un dels cellers capdavanters de la DO, el Via Edetana 2011 de Joan Angel Llaberia és una mostra excel·lent del que es pot fer amb aquesta varietat, les seves són garnatxes blanques minerals, fresques i elegants. Deixàvem els blancs amb contundència, un Somdinou del 2008 ens oferia la potència i la complexitat a la que aquest cep arriba quan es busca un envelliment llarg. Un vi per passar-hi molta estona, no apte pels amants dels blancs lleugers.

Canvi de color i de DO. Fem un salt i entrem tornem a la Conca per gaudir del seu raïm negre, el Trepat, per conèixer bé les característiques varietals res millor que un Portell Rosat de la Cooperativa del Sarral. Lleuger, llaminer i cítric. Anem directes alSargantana 2010 de la Cooperativa de la Serp, un dels meus vins, trepat negre 100% fruit d’una vinifació gamberra d’una colla que maltracten ceps i estimen la terra i més el vi. Les traces varietals molt marcades pel que fa a color i final amb gust de llimona. La ronda de trepats s’acabava amb el de Negre de Trepat 2010 de Carles Andreu les seves flors, mores, clau marquen un abans i un després a la història d’aquesta varietat. Mai una varietat a debut tant a un sol vi. Magistral.

Arribàvem a un dels plats forts del tast en primícia exclisiva obríem un Lo Morenillo de Vins del Tros que no sortirà a la venta fins el setembre. Vuit mesos de bóta seminova per un vi elaborat amb vinyes de 90 anys, que ens regalen un raïm recuperat, ple de taní madur, fruita negra i pegadolça, molt persitent. Un vi per conèixer una varietat recuperada, si us el voleu imaginar penseu en un bon Pinot Noir de la Borgonya amb una bona dosi d’oliva negra, i estareu a prop. Una joia, gràcies Joan Ramon Bada per l’atreviment.

Un vi que surt sense DO com a protesta per la inclosió de varietals forànees a un territori tan genuí com la Terra Alta.

Un problema que no té el Via Edetana 2009, un vi negre que en la seva versió del 2003 va canviar el meu concepte dels vins negres catalans. Ara es presenta a les copes ple de Garnatxa Fina – “la de casa no s’assembla a la d’enlloc, no sabem com anomenar-la” em dèia en Joan Àngel- Garnatxa Peluda i Carinyena. Excel·lent, un punt jove,  quan  es fongui tot el que té dins, xalarem de debò.

Tocava el pare del Morenillo, el Templari. Molts vam conèixer de l’exístència d’aquest raïm, pel seu cupatge amb garnatxa a aquest vi de Barbara Forès -un celler que és el millor resum d’una DO que conec, el nivell de la seva gama blancs, rosats, Negres, Quintàs , Templari … és increïble-. El Templari és un vi vermell, lo morenillo no taca gaire, que fa de la seva elegància la punta de llança que ens sedueix irremisiblement amb la seva persistència. No em cansaria mai de beure aquest vi, i millora a  cada collita.  

Quatre etapes, 12 DO’s més de 40 vins, només es podien acabar amb un vi que resumís el que ha estat aquest recorregut: una Collita Roja.

El Sumoll 2008 de Pardas portava el millor del Penedès a les nostres copes, àcid, mineral, metàl·lic, ferrós -“té gust de sang…” els comentava a taula- un digníssim casi final.

Dic casi, perquè Atortas Tast ens regalava un Pecat Noble  de MaS Candí per endolcir el final. 

Edetària, Mas Candí, Carles Andreu, Barbara Forès, Cooperatives de Gandesa i del Sarral, Vins del Tros un tast Viníssim 100×100. Tots, cellers que estan a l’alçada del raïm que vinifiquen.

Gràcies Atortas pels regals i un cop més per la confiança que m’heu fet. Tal com us dèia divendres passat: “Tant de bo totes les Voltes que fem a la vida ens regalin una Collita Roja com aquesta ….”

Salut companys,