Viníssim

Cada cop hi ha més veus que s’alcen per demanar vins més sincers, encar que presentin desequilibris. Vins que sàpiguen compartir virtuts amb algun pecat menor. Excessius en allò que els fa inoblidables i singulars.  

A l’estat teniu un molt famós Peñín “…harto de la perfección…” a Itàlia demanen més vi i menys química  i a Catalunya les veus de la Guia de Vins i la seva aposta per recuperar varietats va en la mateixa direcció, sempre puc dir que Viníssim ja fa estona que fèia elogis a la imperfecció   i demana vins amb menys roure. 

Un parell de francesos espeteguen al Priorat i amb sensibilitat i imaginació donen una lliçó del nom del seu vi a una colla d’addictes a les bótes de la comarca. Hi ha més Priorat, més Garnatxa i Carinyena en aquest vi casi verge de fusta que no pas a  molts dels elíxirs de licorella, que van  fins a les celles de roure que han d’anar directes a l’exportació o romandre fins a la posteritat al celler perquè aquí no hi ha qui els pagui.

No els posaré en un altar aquest parell de francesos, perquè no en sé res, per tant hi podeu afegir tots els dubtes i interrogants que vulgueu en ells.

El vi ja és un altre cosa.

El vaig trobar a Vino Artesano una botiga amb relat i arguments, que té el seny d’oferir-nos vins naturals a bon preu, almenys 2/3 del seu breu, intens i interessant catàleg no passa dels 15€. En volem més d’aquestes botigues.

Vi: L’humilitat 2011, no ho he acabat de descobrir, de moment dos noms Cristophe Brunet&Frank Massard.

DO: DOQ Priorat

Raïm: Garnatxa 50% i Carinyena 50%

Elaboració: vi negre “biodinàmic” amb un 20% passat per bóta, diria que de vinyes molt velles, però la Malena xerrava molt i jo tenia ressaca.

Grau: 14.5º i potser una mica més i tot.

Preu: 12€? em pensava que era menys.

Tast: molt lluent, brillant; nas molt aromàtic, espèciat i dolç; en boca potent, bon alcohol per paladars valents; melòs, canyella, clau i anís, fruita molt confitada i raïm molt madur, intens i punyent una fuetada de plaer; llarg, molt llarg i quan s’acaba el cos te’n demana més …

Glopets: un vici de vi, per gaudir de veritat; li podem retreure el tap de rosca i que siguin uns passavolants que tenen el bon criteri de saber triar una vinya i trobar un lloc on vinificar-la amb criteri; ara més criticable és qui els ven el raïm i no té ni la sensibilitat ni la imaginació de fer el vi. De fora vingueren ….

L’humilitat un vi imperfecte,  un vi Viníssim. 

Salut,