Viníssim

Parlar de cava és parlar de tradició. És parlar de Macabeu, Xarel·lo i Parellada. La tendència en el mon del cava és la tradició i així ha de ser. El marge d’innovació és estret i no val fer trampes.

Que no ens vinguin amb chardonnays, i experiments amb pinotsqualsevols.

Podem jugar amb les varietats que tenim i de passada recuperar-ne alguna

Novetat interessant en cava blanc és l’Argil·la, monovarietal de Xarel·lo, excel.lent però exclusiu.

I una tendència més que una novetat és la línia ascendent al mercat de caves rosats, ascendents en qualitat i en presència.

Ho celebrem per l’aprofitament que s’està fent del trepat, que potser és en els vins amb bombolles on es sent més còmode. Monestrells i garnatxes també tenen la seva quota de perles roses.

Carles Andreu, Agustí Torelló, Portell, Roura, Llopart … en tenim un munt de  preus més que variats i qualitats tastades. Quina sort! 

En caves rosats imaginació + tendència = rosats pal·lids. Rosats clars o blancs furtius, si així ho preferiu,  tramposos  i deliciosos.

Freixenet fa un parell d’anys que ens en regala, o el De Nit de Raventós i Blanc.  De nous n’hi ha un parell que em tenen el cor robat: el de Castellroig per allò de recuperar el xarel·lo vermell i fer-ne un cava sensible i saboròs;  i l’altre el Cupada nº5 de Pere Mata per honor i glòria del monestrell.

Som-hi que les bombolles ja són a la copa:  

Vi: Pere Mata Cupada nº 5, Cava Mata Coloma

DO: Cava

Raïm: Monastrell 60% i Xarel·lo 40%

Elaboració: cava brut reserva fet amb most flor amb 24 mesos  en rima, és a dir d’envelliment. 

Grau: 13º

Preu: 7.5€

Tast: té un daurat trencat amb reflexos roses, força pàl·lids; nas molt llaminer, monastrelleja; en boca presenta una bombolla molt divertida, pessigolles suaus, presents i agradables, primer fresc i després més golós, com de taronja-cítric i dolç- , et deixa un postgust llarg i un punt amarg, per allò del monestrell, o potser això imperfecte i furtiu m’ho acabo d’inventar; desseguida en vols més, perillós, molt perillós …

Glopets: Pere Mata el celler de la màgica cupada , el toc final que l’avi donava als caves en funció de l’estació, més frescos i secs a l’estiu, més llaminers a l’hivern. Una manera molt personal d’acabar els caves, nomenar-los i singularitzar-los. A preus més que temptadors.

Caves rosats realitat i tendència, rosats pàl·lids imaginació i innovació ben entesa.

Hi ha dies que creus en un mon millor, deuen ser les bombolles.

Roba aquest cava de la invisibilitat i posa’l a la teva copa, només et penediràs quan s’acabi l’última bombolla.

Monastrelleja i sigues feliç.

Salut,