Recaredo, Giró Ribot, Privat, Llopart …. Caves molts caves

Divendres 10 de juny tocava el 2n tast del minicurs de caves Tot Triant el de Sant Joan. Alguna cosa deuen tenir els primers caves de cada tast perquè el Giró Ribot Extra-Brut i la seva ampolla blava, a l’estil del Bertha Lounge, va triomfar durant molta estona.Bombolleta més que adequada, equilibrat en els sabors i la persistència. Una boca molt arrodonida.

Vam seguir amb un parell de caves Privat, del celler Alta Alella, una bóna mostra de cava elaborat més enllà del Penedés, entre Tiana i Alella aquest celler aposta pels caves d’autor i tirades curtes per paladars curiosos que cerquen caves diferents, aposten per diferenciar el producte i el seu terrer de sauló en els seus productes i les seves vinyes que miren al mar. Data de degorjat, la veritat per endavant, i el seu brut nature amb la triada màgica de macabeu xarel·lo i parellada, ens va deixar més que perplexos. no va convencer a ningú.

 A continuació el seu Privat Chardonnay 100% Gran reserva, una cava que s’imposa des del primer glop, més volum, més potent i sensacions intenses. La presentació inolvidable, ampolla piramidal altíssima, estoig cilíndric, un regal pels sentits.

Llopart ens va regalar el seu cava rosat. Monastrell, garnatxa i una mica de pinot noir, directe de Subirats. Llaminer, ple gerds ben frescos i final més torrat, bombolla fina, a taula va agradar molt. Potser el millor rosat dels tres que hem tastat.

 Els plats forts s’acostaven. Primer un Recaredo Brut de Bruts del 2003 degorjat a l’abril, una part del vi, tot ell ecològic i biodinàmic envellit en bóta, degorjat sense congelar el tap … Molta feina per un cava majúscul, majestàtic, singular en la seva grandesa. Molt, molt persitent, per beure’l a poc a poc i gaudir-lo amb temps. Magnífic, extraordinari. La grandesa d’aquest cava rau en el llarguíssim envelliment que es tradueix en un munt de sensacions enològiques rutilants en boca.

I per rematar el tast un Deutz Brut, chardonnay, pinot noir i pinot menier, per un xampany exquisit que ens costaria de diferenciar d’alguns caves. Si en algun moment el cava s’ha volgut assemblar al xampany, és divertit trobar-ne un que ens remet al cava, potser els temps estan canviant. En tot cas molt millor que no pas el Moët del primer tast.

 A taula farcellets de xocolota directes de la cuina, trufes i catànies, molta conversa, moltes bombolles i espurnes de felicitat, tot el que ha de ser un tast: una celebració.

 Una celebració amb sorteig i regal final. Entre els assistents vam sortejar un parell de Màgnums de cava Ferret. Vam repartir bombolles.

 I divendres 17 va haver-hi més cava: Mas comtal, Pere Mata, Mont d’arac Juve & Camps, Veuve clicquot… Hi ha divendres que no s’haurien d’acabar mai!

Salut,

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *