De la meva passió pel trepat en sabeu el motiu, uns centenars de ceps a la Vinya del Rial de la Serp. De la meva admiració pel trepat, Carles Andreu. De veure com una DO reneix apostant per una varietat menystinguda, satisfacció davant la feina ben feta. No cal renunciar a res per ser tu
Al darrer apunt parlàvem de la Festa del Trepat i que el Trepat és una Festa. Perquè hi hagi festa hi ha d’haver convidats i si la DO Conca de Barberà és una festa és perquè n’hi ha força de convidats: Carles Andreu, Carlania, Gatzara Vins, Molí dels Capellans … i per descomptat Josep Foraster.
Toca parlar de Trepat perquè aquest cap de setmana serà la Festa del Trepat a Barberà de la Conca i perquè el Trepat és una Festa. Una festa de la que des de la Cooperativa de la Serp ens en sentim partíceps amb els nostres Sargantanes i a la qual prometem ser-hi presents un any que
Hi ha vins que t’enamoren. Hi ha dies que són per estimar-los, perquè estimis més encara la teva gent, les teves dones. Dies perquè tots fem més per millorar la vida
Les bones notícies a Costers del Segre no venen només dels vins de muntanya. Aquest ull de llebre és dels vins més Viníssim que he tastat aquest any, per diversos motius, preu inclòs. Vi: Siós Les Creus 2010, Celler Costers del Sió DO: Costers del Segre Raïm: 100% ull de llebre Elaboració: vi negre amb
A la DO Penedès, terra de Merlot i Cabernet tant com de Sumoll i Xare·lo, també hi podem trobar vins singulars, que en lluita directe amb les varietats negres franceses esdevenen heròïcs. A Parató Vinícola en trobem un bon exemple amb el seu vi de carinyena, ells en diuen samsó -potser l’únic error, d’aquest vi-.
El vi una promesa d’amor i felicitat: una rosa vermella. La cançó, un glop de garnatxa i carinyena. Els llavis vermells i humits, un petó envinat. La llengua un regal compartit… “Give me love, give me happiness Give me hope, give me lonelinessGive me fight, give me bad desireGive me chills warm it up with fireNo
A Can Viníssim és tradició que el vi de la Nit de Nadal sigui un vi de Mallorca. La casualitat ha fet que esdevingués una petita tradició, em guardava vins que em feia moltes ganes de tastar i en arribar aquest vespre trobava un bon motiu per obrir-los. El fet que uns quants anys aquests
Cal parlar dels Orígens quan aquests reivindiquen l’herència d’un territori i lluiten per la seva dignitat i supervivència. Orígens que et serveixen per explicar-ne el present i són, sobretot, una llavor de futur. El vi és futur, el futur dels que creuen en les seves arrels. Un vi, l’Orígens, com a metàfora de la lluita
A Vinyes d’en Gabriel Josep Mª Anguera ho ha tornat a fer. Els seus Vins Llunars ens disparen directes cap a l’espai exterior una altre volta. L’exercici passat va trencar motlles amb el seu Rosat 2010, un compendi de garnatxa i carinyena ple d’aranja, pansa i i una cremositat exagerades van fer un vi únic
L’humilitat són els vins imperfectes, diferents, singulars. Cada cop hi ha més veus que s’alcen per demanar vins més sincers, encar que presentin desequilibris. Vins que sàpiguen compartir virtuts amb algun pecat menor. Excessius en allò que els fa inoblidables i singulars. A l’estat teniu un molt famós Peñín “…harto de la perfección…” a Itàlia demanen
Fa tres anys no havia sentit a parlar del Morenillo, va ser gràcies el Templari de Barbara Forés el que ens va posar a la copa per primer cop. La seducció d’una varietal entre antiga, nova i recuperada només havia fet que començar. Disculpeu que us parli d’un vi que encara no ha sortit al mercat,
AV Bodeguers, una aventura familiar del s.XXI, plena de vinyes joves plantades al 2002, poc a poc, bona lletra i pocs litres, 10.000, discurs varietal coherent, manen les garnatxes -blanques i negres-, terra pissarrosa d’allà on s’enfilen els turons de Vilamaniscle, Alberes amunt. Ganes de fer-ho bé, sensibilitat, poca pressa, bótes controlades i ja tenim Suneus
…. el Priorat que m’agrada és aquest de la porta petita, dels segons vins descarregats de fusta. Aquest Priorat més assequible i en el qual els vins no s’assemblen tant. El Priorat que em sorprèn amb registres nous i amb nous vins. Amb uns vins més crus i directes. És Un Priorat més jove i
Felicitem-nos perquè la carinyena ha sortit al carrer aquest 2011. Els cellers han deixat de tenir-li por i mig amagar-la amb garnatxa i s’han decidit a fer-la visible. Ara deixen que els furtius la robem i ens la bevem. Cal que la begui més gent , però. Dic una veritat a mitges. De carinyenes fa anys