Carmel
Un bloc de la redacció de VilaWeb
Silenci a l’hora de dinar, com a vigília d’una tarda plena d’incertesa
Quan arribes des de la rambla del Carmel al carrer Llobregós, el canvi és molt sobtat: no hi ha gens de trànsit i no se sent cap soroll fort més enllà dels xiulets dels walkies de la Guàrdia Urbana. Tan sols es permet el pas un tros de la vorera esquerra del carrer, i per on passaven els cotxes ara tan sols hi ha un forat immens.
Davant del carrer de la Conca de Tremp hi ha desenes de veïns que observen a través de la reixa que tanca el carrer i xerren sense alçar la veu. Són de la poca gent que hi ha al carrer havent dinat. Gairebé no hi passa ningú, els comerços estan tancats i algun bar obert és gairebé buit. No hi ha gent, però hi ha tot de persones uniformades: Guàrdia Urbana, Mossos d’Esquadra, Policia espanyola, grups de bombers i membres de la Creu Roja.
L’edifici enderrocat del passatge Calafell número 10, tan sols es pot veure bé des del carrer Bernat Bransi. Quan hi arribo només hi ha algun veí i dos periodistes. Els Mossos d’Esquadra no deixen que els periodistes s’acostin fins a la tanca a fer fotografies, i un fotògraf d’El Triangle em diu que n’hi ha un de l’ajuntament que es posa nerviós quan ens veu. M’acosto de tota manera amb una petita càmera digital i un Mosso d’Esquadra em diu amablement que vagi fins a la zona habilitada per fer fotografies, que és al final del carrer des d’on no es veu res més que una mica de runa i el solar.
Quan sóc allà els Mossos posen una altra tanca perquè estiguem encara més lluny de l’esvoranc.
Al cap d’una estona comença a arribar més gent. En Jaume Riera Campo, un veí del carrer Fastenrath, diu que fa seixanta-sis anys que hi viu. No se’n pot estar i crida: ‘Ja està bé! Aquest barri està deixat a la mà de Déu’. El seu crit dins el silenci és com un preludi d’una tarda plena d’interrogants.
Just llavors surt un noi de la zona acordonada del carrer i duu unes peces de roba a la mà. Són per al seu pare: ens explica que tots dos vivien en un dels pisos desallotjats, que estan cansats i que tenen ganes de tornar-hi. I un veí respon: jo no he tingut tanta sort. Es diu Josep Merino i viu al carrer Sigüenza 37-45. Ell no pot entrar a casa seva des de dissabte, i ja li han avançat que fins dissabte o diumenge vinent no podrà tornar-hi. Per això s’ha hagut de comprar roba per anar a treballar.
Al carrer els veïns i veïnes estan convençuts que caldrà enderrocar els edificis del 6 i 8 del passatge Calafell, però la policia no ha confirmat res.
Cap a dos quarts de cinc ha arribat un camió de bombers amb una escala llarga i s’han posat a observar la paret del número 8, al costat de l’edifici enderrocat. L’acció dels bombers encara fa disparar més la informació en aquesta direcció.
Me’n vaig, que m’han dit que hi ha una sessió informativa dels veïns. D’aquí a una estona, més.
(Enric Borràs, des del barri del Carmel, a un quart de sis de la tarda)
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Jo hi tinc alguna cosa a dir Sabem que hi ha 120 metres de túnel que són inaccessibles a causa de l’esfondrament. No se sap en l’estat que es troben aquests 120 metres que queden aïllats. Tapiar el túnel no és sensat, perquè aquests 120 metres tard o d’hora si no hi ha intervenció s’esfondraran en superfície, és qüestió de temps. En superfície 120 metres i el perímetre al voltant d’aquests queden afectats. Quin volum el que afecta aquest perímetre? Potser, no és més raonable assentar aquests 120 metres de túnel amb una altra tecnologia més segura? Al fer una obra “més econòmica” no s’ha assegurat tot el túnel, només les parts que geològicament eren més inestables, segons he esbrinat de les declaracions del Sr Nadal, que s’ha hagut de menjar el “marró”, potser per no fer una auditoria tècnica del projecte abans de donar-li el vist i plau, de les obres projectades per l’administració de l’anterior govern de convergència. Si van auditar els comptes de l’anterior govern, perquè no ho han fet amb els projectes? El perquè de tot plegat és el desajust en la balança fiscal, deficiències de finançament, pocs diners per sanitat i pocs diners per infraestructures. Assumir un autogovern més exigent, menys claudicant, sense llastres del passat. Romaní de Mata