Una manifestació plena de sorpreses

Abans de les cinc de la tarda ja hi ha més de cinc-centes persones davant de l’Espai Jove Boca Nord. Moltes més de les que s’esperaven els membres de l’Assemblea de Joves d’Horta-Guinardó (AJHG), segons em confessa un d’ells, en Gerard, amb cara de sorprès. Hi ha molta policia, tant espanyola com guàrdia urbana. Però a poc a poc encara van arribant més veïns i al final la manifestació reuneix més de mil persones. La manifestació, l’havien convocada els joves ahir mateix a la reunió de l’Associació de Veïns del Carmel. Per això molts ¨han vingut pensant-se que la convocatòria l’ha feta l’associació de veïns”. Fins i tot alguns periodistes desinformats encara ho creuen. Aviat es descobreix que no és així, però els veïns decideixen tirar la manifestació endavant de totes maneres. Alguns critiquen l’associació per massa tova, d’altres afirmen que el president de l’associació, Fernando González, hauria hagut de venir i donar la cara. Però ell es reuneix aquesta tarda amb el president de la Generalitat, Pasqual Maragall, mentre els veïns es manifesten. La confusió i la incertesa marquen la manifestació des del començament. Els joves que l’han convocada s’adonen que se’ls ha escapat de les mans i intenten recuperar el control de la situació desplegant una pancarta i començant a caminar cap al túnel de la Rovira: volen tallar-lo. La gent els segueix amb l’ànim escalfat i sota els crits de ‘dimissió, dimissió!’ i ‘Clos al paredón’. Es talla el túnel de la Rovira.
La pancarta que obre la manifestació diu: ‘Habitatge digne per tothom. Responsabilitats ja!’ i darrere seu hi caminen sobretot afectats pels desallotjaments i veïns del Carmel. La majoria de manifestants són gent gran o parelles amb fills, però tots diuen que estan indignats amb l’actuació de l’ajuntament i de la Generalitat. La desena de joves que ha preparat la manifestació aviat en perd el control i són els veïns els qui decideixen, sobre la marxa, per on han d’anar. Decideixen caminar cap a la Ronda de Dalt a través dels túnels i tallar-la. Es fan seva la manifestació. La policia ha d’improvisar per tallar els carrers, no coneixen un recorregut que es va fent sobre la marxa. L’Antonio, un veí del Carmel d’una cincuantena d’anys, em diu que a la protesta “hi ha vingut tot el barri”. I que “qui no ha vingut tampoc calia que ho fes”, referint-se als membres de la junta de l’associació de veïns.
Quan la protesta arriba a la Ronda de Dalt, a l’alçada de la Vall d’Hebron, els veïns tiren a terra les tanques de separació o bé les salten i tallen la via en totes dues direccions. Caminen una bona estona (fins i tot contra direcció) mentre criden “incompetents” o reclamen responsabilitats als polítics. La gent està indignada, però contenta: contenta perquè estan tots junts. Entre els manifestants hi ha homes i dones força grans i de tant en tant s’ha d’aturar la marxa per esperar els endarrerits. Tot i el cansament, encara caminen un bon tros més i després tornen a Boca Nord per la rambla del Carmel. Allà es desconvoca la manifestació i la gent se’n torna a casa (o a l’hotel, els que ja no en tenen) després de dues hores i mitja de caminar i tallar carrers.

(Enric Borràs, dos quarts de vuit del vespre)

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *