‘Vull tornar a casa!’

Així ens ho ha explicat Montserrat Hernàndez, i no sabies si la veu li tremolava de ràbia o de ganes de plorar. O bé totes dues coses alhora. La Montse i el seu marit són, a partir d’ara, els portaveus dels veïns i veïnes afectades del passatge Calafell 10, és a dir, del primer bloc que va ser enderrocat i del qual tots recordem la foto als diaris: un edifici obert per la meitat que posava al descobert la quotidianitat de cada veí, i feia palès que inabastable es convertia per aquests veïns recuperar la quotidianitat i el passat en forma de fotos, records, llibres, roba… tot. La Montse ho diu molt clar: "Feia vint-i-dos anys que hi vivia i allà hi tenia la nostra història i la de les nostres filles, i ara és com si s’hagués esborrat el passat". Per això ara tots els veïns de Calafell 10, tret d’un, s’han posat en mans del Col·lectiu Ronda, i la roda de premsa per a explicar-nos la situació actual en què es troben i les passes que pensen fer ha estat la primera compareixença pública de la Montse i el seu marit com a portaveus dels afectats de Calafell 10.
I una de les advocades de tots ells, Montse Serrano, també ens ha explicat que el que exigirà Ronda, juntament amb els veïns, és un compromís global, i no solucions a pedaços que finalment no funcionen.
Els veïns estan enfadats, indignats, tristos i angoixats. I volen que se’ls paguin tots els danys morals i materials, i que no els enganyin més. La Montse diu que ni tots els diners del món no els pagarien els maldecaps, l’ansietat, les nits sense dormir i les capses de medicaments que prenen tots els veïns per a poder respirar amb calma. Però això exigeix que els polítics no facin tanta demagògia i que es comprometin de debò amb els veïns, que ja es poden omplir la boca dient que ho comprenen i que es fan càrrec de la situació, però després de dir-ho, marxen a casa seva. Però ells, els veïns, ara per ara no tenen casa. I ningú els ha dit encara quan en tindran. Ara, sencera però encara tremolosa, la Montse ha decidit ser, juntament amb el seu marit, la veu dels veïns de passatge Calafell 10, posant-se en mans d’advocats i esperant que s’acabi el malson.
I encara no se sabia que tres edificis més anaven a terra.

(Amaya, divendres a migdia)

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *